Els capgrossos

"TOT ESTÀ PODRIT!!!"

La segona setmana d’octubre quan vam pujar a l’aula de ciències no ens vam creure el que estaven observant els nostres ulls i el que estaven olorant el nostre nas!
 

Al principi ens vam desanimar i espantar al veure tot allò però després una companya del grup ens va animar i ens va dir que era interessant allò que s’estava produint, que ens obria moltes portes per informar-nos. Ara pensem que és un aspecte molt positiu i enriquidor, fins i tot, com a futurs mestres si no es produeix trobem que és interessant produir-ho, ja que si no hagués passat potser no ens hauríem assabentat d’aquest procés tan interessant com és el procés de putrefacció. 

No ens vam donar conta que ho estàvem fent malament fins que no es va produir la putrefacció, i ens vam assabentar que no havíem donat la cura que necessitaven i hem pogut esbrinar que l'error va ser no canviar l'aigua en un parell de dies, i a causa del menjar que li vam tirar com és el pa es va podrir. No vam tenir en compte que al ser matèria orgànica es podria. A causa d'aquest fet es van morir dos dels tres peixos que teníem i dos capgrossos. 

A partir d'aquell moment l'aigua els hi canviem cada dia, o com a molt cada dos dies. A més, va fer que canviéssim d’aliment als nostres éssers vius i vam comprar un aliment adient tan per peixos com pels capgrossos.

A la setmana següent vam netejar les dues peixeres, abans de posar-li's el menjar, mentre anava passant l'estona vam poder observar com l'aigua de la peixera que hi havien capgrossos i l'únic peix que havia sobreviscut a la putrefacció, tornava a estar molt bruta, en canvi l'altre aquari on només hi havien capgrossos estava impecable. Després d'aquesta observació vam decidir que separaríem els peixos dels capgrossos per tal de centrar-nos en el procés de metamorfosi d'aquests animalons i d'aquesta manera no arriscar-nos a perde'ls a tots.

“Sense vida no hi ha putrefacció, sense putrefacció no hi ha vida.”