diumenge, 30 d’octubre del 2011

Com es relacionen les gambes?

Sobre les relacions de les gambes ens formulem moltes preguntes curioses ja que mai ens haviem plantejat obsevar-es tant d'aprop ni considerar-les com a ésser sociable.

Algunes de les preguntes que ens hem formulant són les següents:

Com es comuniquen les gambes del nostre aquari? Com interactuen entre elles? Què es diuen?Tenen coses a dir-se? S'avisen dels perills que troben o del menjar que hi ha? Es discuteixen? Per quines coses s'haurien de discutir? Pel menjar, per la parella? Tenen oïda? Com s'escolten ( o només noten la seva presencia) entre elles? Pateixen quan algun company mor? el troben a faltar? Què fan quan el veuen mort?

Malauradament, no hem trobat informació aparent sobre aquest tema però nosaltres tenim la sensació que són molt independents i no acaben d'interectuar entre elles, tot i així tampoc coneixem el mecanisme pel qual s'haurien de comunicar. Creiem que es mouen instintivament només per l'aliment i la facundació sense tenir en compte les necessitats dels demés  (per exemple: si hi ha aliment no avisaran als altres per menjar.)




En relació al tema de la mort, i fent refarència a l'entrada anterior, podem afirmar que no tenen el mateix sentiment que nosaltres (els humans) ja que quan una d'elles mor l'aprofiten com a eliment sense tenir cap consideració ni respecte davant d'aquesta.

Totes aquestes reflexions són bàsicament imaginatives, per tant tot el què diem no té cap fet demostrable.


Alimentació de les Caridines Japonicas

Les preguntes que ens hem formulat després de l'observació durant les tres setmanes en són moltes. Respecte a l'alimentació, sabem que mengen el que li donem nosaltres, però ens preguntàvem: "Quins altres aliments acostumaven a menjar en el seu hàbitat? Com saben que en aquell moment se li està donant de menjar? El veuen, l'oloren o el senten caure? Es mengen entre elles quan els és difícil sobreviure? Com sostenen i transporten l'aliment a l'hora de menjar? Per on mengen? Fan la digestió?" Creiem  que aquestes preguntes són interessant d'investigar ja que en algun moment o altre les respostes ens poden sorprendre gratament. 


Hem fet un seguiment sobre la situació i hem trobat algunes respostes mitjançant l'observació i fonts d'informació secundàries. Ens hem adonat que molta gent compra gambes pel seu aquari perquè aquestes tendeixen a menjar-se pàrticules minúscules, algues, etc., que embruten l'aigua i d'aquesta manera mantenen més dies l'aquari net. Les gambes accepten tot tipus d'aliment, des d'escates a "pellets", papilla, larves de mosquit, artemia, etc. El seu enorme sentit de l'olfacte queda demostrat quan es tira una mica de menjar a un aquari poblat per Caridinas, que acudeixen immediatament, avançant-se en moltes ocasions als mateixos peixos, fins i tot anant a buscar-ho a la superfície. A més, s'alimenten amb gairebé qualsevol cosa que puguin trobar, incloent animals morts i larves de peixos. En vers el que hem afirmat anteriorment, nosaltres mateixes hem pogut veure que degut a la falta d'aliment una gamba es menjava l'altra quan aquesta ja era morta.

No sabem si una gamba menja per la boca (sembla evident, però no s'aprecia massa bé) o si fa la digestió. Nosaltres pensem que mengen poc i no necessiten fer la digestió, però tampoc ho podem assegurar perquè no hem trobat cap resposta al respecte. 


Aquí adjuntem un enllaç perquè pogueu veure com mengen: 





















Croac, croac...

Després d'una setmana més amb les nostres granotes, no hem observat cap canvi en el seu estil de vida.
Continuen menjant grills més gran que elles, es fiquen a l'aigua per refrescar-se i salten d'una banda del terrari a l'altra.
No obstant, sí que ha hagut un aspecte que volem destacar, i és que quan alguna d'elles s'amaguen dins la cova i al cap de l'estona surt, podem veure un canvi de color bastant important: són molt més fosques!!!
Hem tret la conclusió que, o les nostres granotes se saben camuflar o bé que la llum del sol les afecta.

  • Es relacionen entre elles?
La veritat és que no. Hem observat que cada granota fa la seva, mai estan en grup. Fixeu-vos que fins i tot quan es troben, es donen l'esquena...

  • Si no es relacionen entre elles, com es reproduiexen?
De fet, creiem que ara no es relacionen entre elles perquè no és l'època de reproducció d'aquests amfibis, ja que és a la primavera, als mesos d'abril i maig.

  • De què depenen més les granotes, de l'aigua o del menjar?


Les nostres granotes depenen moltíssim de l'aigua i no tant del menjar. Podrien passar-se molt de temps sense menjar però no pas sense aigua. 
Les "reguem" més de cinc cops al dia i en canvi, de menjar només les hi donem cada dos o tres dies, tot i que sempre les hi deixem mosquetes per si tenen gana.







LES NOSTRES GRANOTES NO FAN CROAC!!

Un fet curiós i estrany. Des de ben petits estem acostumats a que les granotes fan un soroll semblant al "croac" i per tant, esperavem que ens donéssin algun que altre concert.
Però per a la nostra mala sort... les nostres granotes no fan croac!!!
La nostres conclusions són que, o són encara molt petites, o que estan començant a hivernar i per tant, no fan soroll. o bé perquè simplement les "Hyla Cinerea" no fan rauc.


Pel que fa al nostre terrari, hem pogut veure que les granotes han obert les tiges de la planta, però no sabem si és per falta d'aigua, per falta de menjar... 
L'aigua continua estancada, i com heu pogut veure a la fotografia anterior, ja s'ha fet fins i tot molsa. 
També han aparegut femtes per tot el terrari. 

Cal afegir que un dia, al costat de l'estanc (l'estanc és un tupper amb aigua) hi havia un petit espai i una de les granotetes es va colar i va quedar atrapada a sota de l'estanc. La granoteta no podia sortir, així doncs vam haver d'ajudar-la i la vam treure a l'exterior. A partir d'aquest petit accident vam haver de posar paper de cuina entre el tupper i la paret del terrari. 

Partenogènesi


PARTENOGÈNESI: ES REPRODUEIXEN “ELLES”
"La partenogènesi és una forma de reproducció basada en el desenvolupament de cèl·lules sexuals femenines no fecundades, que es dóna amb certa freqüència en platelmintos, rotífers, tardígrads, crustacis, insectes, amfibis i rèptils, més rarament en alguns peixos i, excepcionalment, en aus. La partenogènesi va ser descoberta per Charles Bonnet. Jan Dzierzon va ser el primer a descobrir la partenogènesis dels mascles de les abelles."

Segons el diccionari, partenogènesi significa “manera de reproducció d'alguns animals i plantes, que consisteix en la formació d'un nou ésser per divisió reiterada de cèl·lules sexuals femenines que no s'han unit prèviament amb gàmets masculins” (per contrast, en la reproducció usual, anomenada bisexual, el nou ésser es forma per la divisió reiterada d'una cèl·lula (el zigot) que és resultat de la unió d'un òvul i un espermatozoide). 

Etimològicament, la paraula partenogènesi deriva del grec parthenos, “verge”, i el llatí genesis, “naixement”. Per això la partenogènesi, comuna en algunes plantes així com en certs insectes i fins i tot en rèptils i aus (però mai en mamífers), és també anomenada “naixement verge”.
ous d'insecte pal

En les abelles, per exemple, les femelles – reines i obreres– són producte de la unió d'òvuls i espermatozoides, mentre que els mascles –zàngans– deriven partenogenèticament d'òvuls que comencen a dividir-se sense ser fecundats.



No falta guionisa enginyós que vol proposar la hipòtesi que el naixement de Jesús va ser un raríssim cas de partenogènesi humana... com a un episodi de la sèrie "House".

divendres, 28 d’octubre del 2011

MENYS CARGOLS...


Hola de nou!
Un cop realitzat les variants que ens vàrem plantejar sobre el comportament misteriós dels cargols  ens hem fixat que encara continuen a la part superior del terrari, tot i que hem regat molt menys la terra del seu nou hàbitat. Aquest fet ens demostra que l’abundància d’humitat no era la causa d’aquest estrany fenomen.
Ens està atacant la curiositat!!
Rumiant, ruminat, hem decidit canviar la terra, ja que creiem que el problema sorgeix d’aquí. Hem buidat el terrari i l’hem tornat a construir per veure el comportament que tenen els cargols que resten. Tornaran a pujar a la part superior del terrari? La resposta la sabreu a la següent entrada.

D’altra banda, també ens preocupa molt el fet que poc a poc els cargols es vagin morint. Suposem que deu anar relacionat amb el que hem explicat abans. Tenim l’esperança      que amb aquesta nova  instal·lació la mortalitat dins del terrari s’aturi. Per tal de seguir amb l’experimentació, i de pas contribuir a solucionar el problema, ja que l’aliment és un condicionant a tenir molt en compte, vàrem decidir canviar-lo. Vàrem passar de donar enciam per menjar, a donar escarola i rúcula.

Què succeirà? Es menjaran aquests nous aliments amb diferents sabors a l’enciam?
Seguirem informat…
Fins la pròxima!

dijous, 27 d’octubre del 2011

Les Gambes - Característiques descriptives

Les gambes que tenim en el nostre aquari són les Caridina Japonica i aquesta segona entrada la volem dedicar a fer una petita explicació molt breu sobre les característiques més importants d'aquestes.

- Com són?
Morfològicament la gamba és semblant a la resta de gambes tant marines com d'aigua dolça. Presenta cefalotórax, on és distingible una ratlla blanca que finalitza sobre la cua, que seria la part del cap on trobem els òrgans vitals i brànquies de l'animal. En aquesta zona trobem quatre parells de potes que empra per caminar. El seu esquelet rep el nom d'exosquelet sota el qual localitzem l'abdomen i els músculs de l'animal, aquesta zona porta una espècie de membranes emprades per a la natació. La cua, on són distingibles dos o més punts blancs i negres, està formada per Pleopodos que empra per a la realització de moviments bruscs generalment davant un perill. El seu cos és majoritàriament transparent encara que la seva coloració pot variar com a conseqüència de l'aliment ingerit.


- Com es diferencien entre mascles i femelles?
La gran diferència entre mascles i femelles, a més de que les femelles doblen en grandària als mascles, es troba precisament en les taques que els decoren. Les femelles presenten en general aquestes taques de forma longitudinal mentre en els mascles es troben escampats sense ordre aparent.




Fins aquí, una petita explicació molt resumida de les principals característiques descriptives que podem veure en les gambes. En les properes entrades volem fer més referència a algunes temàtiques que ens interessen més com: les relacions i com s'organitzen.

Per altra banda, volem explicar-vos una situació que hem observat i que ens ha semblat molt interessant i realment sorprenent sobre l'alimentació de les gambes i que en la propera entrada explicarem.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

Una companya

Desprès de la prova realitzada per portar un company per Manolito ens em aventurat a portar una companya, aixì que volem presentar-vos a Manolita.
I aquestes van ser les preguntes que ens vam fer la setmana pasada:  

 
- Serà igual que ell? Quines diferències hi haurà?
        Podem observar que el cos és igual, però les aletes dorsals, caudal i anal  d'en Manolito son molt més grans i els seus colors son més intensos que les de la Manolita.
-          - Què farà aquest cop en Manolito?
        Durant aquesta setmana veurem que succeix i us explicarem el que observem.

Els capgrossos



"TOT ESTÀ PODRIT!!!"

La segona setmana d’octubre quan vam pujar a l’aula de ciències no ens vam creure el que estaven observant els nostres ulls i el que estaven olorant el nostre nas!
 
Al principi ens vam desanimar i espantar al veure tot allò però després una companya del grup ens va animar i ens va dir que era interessant allò que s’estava produint, que ens obria moltes portes per informar-nos. Ara pensem que és un aspecte molt positiu i enriquidor, fins i tot, com a futurs mestres si no es produeix trobem que és interessant produir-ho, ja que si no hagués passat potser no ens hauríem assabentat d’aquest procés tan interessant com és el procés de putrefacció. 

No ens vam donar conta que ho estàvem fent malament fins que no es va produir la putrefacció, i ens vam assabentar que no havíem donat la cura que necessitaven i hem pogut esbrinar que l'error va ser no canviar l'aigua en un parell de dies, i a causa del menjar que li vam tirar com és el pa es va podrir. No vam tenir en compte que al ser matèria orgànica es podria. A causa d'aquest fet es van morir dos dels tres peixos que teníem i dos capgrossos. 

A partir d'aquell moment l'aigua els hi canviem cada dia, o com a molt cada dos dies. A més, va fer que canviéssim d’aliment als nostres éssers vius i vam comprar un aliment adient tan per peixos com pels capgrossos.

A la setmana següent vam netejar les dues peixeres, abans de posar-li's el menjar, mentre anava passant l'estona vam poder observar com l'aigua de la peixera que hi havien capgrossos i l'únic peix que havia sobreviscut a la putrefacció, tornava a estar molt bruta, en canvi l'altre aquari on només hi havien capgrossos estava impecable. Després d'aquesta observació vam decidir que separaríem els peixos dels capgrossos per tal de centrar-nos en el procés de metamorfosi d'aquests animalons i d'aquesta manera no arriscar-nos a perde'ls a tots.


“Sense vida no hi ha putrefacció, sense putrefacció no hi ha vida.”

dimarts, 25 d’octubre del 2011

experimentem amb el cdec...

Última hora, la reproducció per partenogènesis i altres detalls!

Veure un insecte pal sempre és motiu d'alegria pel nostre grup. Aquest matí hem pogut experimentar amb el cdec. La visita que efectuàvem com alumnes de Grau de Magisteri ens proporcionava una pràctica de laboratori interessant per a nosaltres... hem utilitzat una lupa binocular i hem observat als nostres insectes pal!

Fitxa sistemàtica
• Tipus: Artròpodes
• Subtipus: Hexàpodes
• Classe: Insectes
• Ordre: Fasmòpters
• Família: Dixippidae
• Gènere: Carausius
• Espècie: Carausius morosus Brunner
La bestiola imita bé una tija verda, un pal. Podria semblar que solament té quatre potes però això és perquè quan no està caminant es col·loca estenent el primer parell de potes fins a molt més a dalt del cap. Si us fixeu a la foto, en l'extrem de les potes té uns "peus" per agafar-se. Si està al final de la tija, pot doblegar les potes pel "genoll" per passar més desapercebut.

Aquests animals (Phasmida) té una particularitat feminista i tal vegada futurista: les femelles d'algunes espècies es reprodueixen per partenogènesi, "posant ous no fecundats, però viables durant generacions".

Els insectes mai deixaran de fascinar-nos...
La visita al centre Cdec ens ha proporcionat l'oportunitat d'agafar unes imatges dels ous de les Phasmides, observar elements tan minúsculs té un valor però, observar i guardar informació ha estat una sort.

A més, ens han informat que la femella deixa caure els ous al terra, no els deposita a cap puesto, i que aquests ous necessitaran d'uns tres mesos per poder néixer.




Les imatges que hem capturat són aquestes: 
ou trencat
ou amb el petit insecte enganxat (això no és un final feliç)

Aquí trobem ous, excrements i la pell que a mudat
Podem observar clarament Ous de Carausius morosus
En sortir de l’ou, la petita nimfa arrossega, tot sovint, la closca que queda adherida a l’extrem de l’abdomen o a les potes posteriors. Els ous són de color marró imitant una llavor i amb forma de globus.

Què volem saber ara després d'aquesta descoberta?

Què és la partenogènesi? Hi ha més animals que es reproduixen així? Podem estar segurs que els nostres animals del terrari són femelles? Són hermafrodites?

Generem més preguntes i ens entusiamem amb aquests insectes tan especials... anem per bon camí!

diumenge, 23 d’octubre del 2011

OBSERVACIÓ: Què viem del nostre ésser viu?

Avui ens hem centrat en l'observació del cos dels nostres insectes.
Hem trobat adient fer un dibuix-esquema per tal de poder escriure les parts que els formen i així conèixer una mica més els nostres petits amics.
Sens dubte la part més cridanera del cos de l'insecte pal són les potes, llargues, primes i flexibles. Tenen sis, tot i que quan estan en posició de camuflatge només es distingeixen quatre, ja que les potes anteriors les apropen al cap per tal de semblar més allargats, i sovint aquestes es poden confondre amb antenes.
Aquestes estan repartides a banda i banda del cos d'una forma paral·lela, les potes posteriors, a prop de la cua, les potes mitjanes, situades al mig del tòrax i les potes anteriors, a prop del cap.

El seu tronc està clarament dividit en tres parts:
Abdomen: És la part posterior de l'animal, arriba des de la cua fins a les potes posteriors. Té uns cercles que simulen l'escorça de l'arbre.

Tòrax: És la part del tronc que va des de les potes posteriors fins al començament de les anteriors. En aquest segment del cos els cercles que es veien en el abdomen han desaparegut i en el mig tenen les potes mitjanes. Podem dividir el tòrax en tres parts: metatòrax, mesotòrax i protòrax, sent aquest últim el més proper al cap de l'insecte.

Cap: És la part del tronc més curta, aproximadament 1/6. D'ella en surten dos antenes curtes. Té dos ulls i una boca molt petita.

divendres, 21 d’octubre del 2011

La vida de les granotes

Després d'uns dies observant-les tant de dia com de nit, hem pogut verificar que la seva activitat és gairebé nula durant les hores solars, fins i tot els dies que està ennuvolat, les granotes dormen.

On dormen?
Bé, a l'hora de montar el nostre terrari vam pensar que seria interessant que les granotes tinguéssin una "caseta" on poder dormir, ja que havíem buscat una mica d'informació per internet sobre aquestes i ja sabíem que eren d'activitat nocturna. Així, ho vam creure adequat.
No obstant, ens hem adonat que si hi ha una granot a dins de la caseta, les altres dues no entren. Aquestes dues es queden recollides a qualsevol de les cantonades del terrari, però a la part superior!! No es queden pas al terra, que per a nosaltres seria el més normal, sinó que dormen enganxades a la paret o al sostre, com podeu veure a la fotografia.



Pel que fa a l'aigua que hi vam posar al terrari (aquell intent de bassa) ha estat tot un èxit.
Al principi crèiem que no servia de gaire perquè les granotes no s'hi ficaven. Al cap de la setmana o dels quinze dies, l'aigua va passar de ser transparent a agafar un color una mica més fosc. Va ser aquí quan vam pensar de canviar l'aigua per posar-ne de neta, per qüestió d'higiene.
No obstant i per a la nostra sorpresa, va ser quan va estar l'aigua més fosca quan les granotes es començaven a ficar-s'hi dins. I ara els encanta!! S'hi passen molta estona banyant-se.


Les nostres granotes s'han engreixat

Tot i que continuen sent unes granotes petites, mirant les fotos de quan les vam acollir a ara, podem dir que sí que s'han fet una micona més grans.
De fet, el menjar ja no són mosquetes perquè es queden amb gana, sinó que ja han passat a menjar sempre grills. Vam començar a donar-les grills petitons i ara ja es mengen grills que són quasi més grans que elles. Són tan grans, que d'un mos no se'l poden acabar i moltes vegades es veu una pota del grill penjant de la boca de la granota. Però és molt curiós, perquè s'ho va empassant bastant ràpid.
També hem de dir que per tal que no els hi falti de res, quan les hi donem els grills, aquests primer els "banyem" en uns polvos vitamínics per tal de donar vitamines a les nostres petites.


La propera entrada intentarem pujar un vídeo de com mengen les granotes, ja veureu què divertit!!

dijous, 20 d’octubre del 2011

EL CARGOL BOVER


Ja tenim la primera mala notícia, o millor dit, la primera gran oportunitat de reflexió. Ahir en arribar a casa i anar a observar com cada dia una estona el nostre terrari, ens vàrem donar compte que els cucs de terra estaven morts. Per què ha succeït? Què no hem fet bé? No era la nostra intenció, ja que aquesta mateixa tarda preteníem posar-los  amb els cargols en el terrari principal.
Tot el grup vàrem realitzar un petit col·loqui per qüestionar-nos quina era la raó per la qual havia succeït aquest contratemps. Van sortir diverses opinions al respecte:
-          Tenien poc aire atès que no hi havien suficients espais per respirar.
-          Al situar-los a prop del balcó, la temperatura del terrari va augmentar excessivament i la calor els va matar.
-          Tenien la terra poc humida dins del terrari.
-          No tenien prou menjar. S’havien acabat els nutrients de la terra.
Nosaltres desconeixem el perquè exacte, però creiem que es deu, en principal motiu,  a que no vàrem saber reproduir el seu medi natural d’una manera adient. Tots els animals que són extrets del seu medi sobreviuen? Aquí es confirma que hi ha una estreta relació entre l’ésser viu i el seu entorn. Fet que sense cap mena de dubte haurem de tenir en compte el dia de demà a les nostres aules.
Pel que fa als caragols, éssers vius principals del nostre estudi, ens hem donat compte d’un fet curiós. Per què sempre estan a la part superior del terrari? És normal? Nosaltres també hem tingut una petita conversa sobre aquest fet, i n’hem extret unes quantes possibles hipòtesis:
-          La terra té un excés d’aigua.
-          Per protegir-se d’altres depredadors estan acostumats a no estar arran de terra.
-          A l’estar enfilats, el seu metabolisme digereix millor els aliments.
-          Els cargols són molt polits i no els agrada conviure entre els seus propis excrements que hi ha al sòl.
 
Després d’una estona d’intercanvi d’opinions, hem optat per la primera hipòtesis. Per tant, hem decidit variar notablement la quantitat d’aigua que normalment afegíem. Si abans humitejàvem cada dia el terrari, a partir d’ara només ho farem dos cops per setmana.
Què passarà? Com ens ho trobarem d’aquí una setmana?
Ús mantindrem informats!
Responent unes preguntes que ens vàrem realitzar al principi, hem dut a terme la següent investigació per conèixer més el nostre animal i les seves habilitats.
Ens cridava molt l’atenció la funció de la baba, ja que és una característica de l’espècie i de ben segur que té una gran funcionalitat relacionada amb el seu desplaçament.
Primerament, ens vam informar sobre la teoria, i buscant buscant,vàrem veure un vídeo casolà molt rudimentari i a la vegada sorprenent que vam creure oportú dur a terme per verificar-ho, ja que sempre s’ha de contrastar tota informació.
Pot un cargol travessar una fulla d’afaitar per anar a buscar aliment? Com pot ser què no es talli?
 
La investigació l’efectuem per comprovar que la baba permet al cargol crear una capa protectora,  i d’aquesta manera no tocar mai a terra directament. Quins animals més llestos!
Un cop feta la investigació hem comprovat que la raó d’aquesta és certa. L’experiment ha estat un èxit!
Quins cargols més atlètics que tenim!
 Fins la propera.