Ja tenim la primera mala notícia, o millor dit, la primera gran oportunitat de reflexió. Ahir en arribar a casa i anar a observar com cada dia una estona el nostre terrari, ens vàrem donar compte que els cucs de terra estaven morts. Per què ha succeït? Què no hem fet bé? No era la nostra intenció, ja que aquesta mateixa tarda preteníem posar-los amb els cargols en el terrari principal.
Tot el grup vàrem realitzar un petit col·loqui per qüestionar-nos quina era la raó per la qual havia succeït aquest contratemps. Van sortir diverses opinions al respecte:
- Tenien poc aire atès que no hi havien suficients espais per respirar.
- Al situar-los a prop del balcó, la temperatura del terrari va augmentar excessivament i la calor els va matar.
- Tenien la terra poc humida dins del terrari.
- No tenien prou menjar. S’havien acabat els nutrients de la terra.
Nosaltres desconeixem el perquè exacte, però creiem que es deu, en principal motiu, a que no vàrem saber reproduir el seu medi natural d’una manera adient. Tots els animals que són extrets del seu medi sobreviuen? Aquí es confirma que hi ha una estreta relació entre l’ésser viu i el seu entorn. Fet que sense cap mena de dubte haurem de tenir en compte el dia de demà a les nostres aules.
Pel que fa als caragols, éssers vius principals del nostre estudi, ens hem donat compte d’un fet curiós. Per què sempre estan a la part superior del terrari? És normal? Nosaltres també hem tingut una petita conversa sobre aquest fet, i n’hem extret unes quantes possibles hipòtesis:
- La terra té un excés d’aigua.
- Per protegir-se d’altres depredadors estan acostumats a no estar arran de terra.
- A l’estar enfilats, el seu metabolisme digereix millor els aliments.
- Els cargols són molt polits i no els agrada conviure entre els seus propis excrements que hi ha al sòl.
Després d’una estona d’intercanvi d’opinions, hem optat per la primera hipòtesis. Per tant, hem decidit variar notablement la quantitat d’aigua que normalment afegíem. Si abans humitejàvem cada dia el terrari, a partir d’ara només ho farem dos cops per setmana.
Què passarà? Com ens ho trobarem d’aquí una setmana?
Ús mantindrem informats!
Responent unes preguntes que ens vàrem realitzar al principi, hem dut a terme la següent investigació per conèixer més el nostre animal i les seves habilitats.
Ens cridava molt l’atenció la funció de la baba, ja que és una característica de l’espècie i de ben segur que té una gran funcionalitat relacionada amb el seu desplaçament.
Primerament, ens vam informar sobre la teoria, i buscant buscant,vàrem veure un vídeo casolà molt rudimentari i a la vegada sorprenent que vam creure oportú dur a terme per verificar-ho, ja que sempre s’ha de contrastar tota informació.
Pot un cargol travessar una fulla d’afaitar per anar a buscar aliment? Com pot ser què no es talli?
La investigació l’efectuem per comprovar que la baba permet al cargol crear una capa protectora, i d’aquesta manera no tocar mai a terra directament. Quins animals més llestos!
Un cop feta la investigació hem comprovat que la raó d’aquesta és certa. L’experiment ha estat un èxit!
Quins cargols més atlètics que tenim!
Fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada