Els éssers vius, tot un món per descobrir...

El món dels éssers vius és un món intens i enriquidor per treballar-lo a les escoles amb els infants. Aporta molta riquesa a les aules com també molts aprenentatges i nous coneixements per part del mestre i de l’alumne. Gràcies a aquest treball hem tingut l’oportunitat de tenir cura de tres granotetes (Hyla Cinerea) on hem estat observant-les durant uns mesos. Podem dir que hem après no només més coneixements i curiositats d’aquests amfibis tan interessants sinó que hem après a fer-nos preguntes, a observar, imaginar, a compartir i comunicar les nostres idees, opinions i coneixements amb els companys per fer una observació més enriquidora, hem interaccionat els uns amb els altres per fer aquest treball i entre tots hem adquirits nous coneixements que només es poden aconseguir a través de la pràctica. I ens agradaria citar una frase de Neus Sanmartí que podem trobar a l’article Un repte: millorar l’ensenyament de les ciències: “Sense observació, sense manipulació, no hi ha possibilitat d’aprendre ciència”. Quanta raó té aquesta frase!! Al llarg dels treballs a la Facultat relacionats amb les ciències experimentals ens adonem que la observació i experimentació són dos aspectes claus que s’han de tenir presents a l’hora d’aprendre ciències. A més a més, hem gaudit d’aquest treball i tenint cura de les granotes. Hem après molt de les granotes, de com es relacionen entre elles, hem observat com mengen i depenen d’altres éssers vius per sobreviure, hem observat la seva evolució amb el pas del temps així com els canvis que hi ha hagut a l’hàbitat que hem creat des del principi fins ara, hem comparat les característiques físiques amb altres granotes i éssers vius, hem conegut curiositats que no sabíem d’aquestes com per exemple com algunes granotes són verdes i d’altres tenen un color tan cridaner,... En definitiva, hem après molt d’aquests éssers vius i ens hem divertit realitzant aquesta experiència que esperem compartir algun dia amb els nostres alumnes a l’escola.

Gràcies a la realització d’aquesta experiència hem contestat molts dels interrogants que ens han sorgit de la curiositat i l’interès quan observàvem aquests amfibis. També hem après la importància del paper del mestre. De com aquest amb les seves preguntes obertes fa reflexionar als alumnes, els deixa que pensin, dubtin, que imaginin què passaria si..., com ho podem fer per... El mestre ha de plantejar enigmes, problemes... on els alumnes siguin ells mateixos qui trobin explicacions als fets. Com a futurs mestres, ens adonem de la importància de com realitzem les preguntes ja que aquestes són importants pel simple fet de fer que l’alumne pensi i reflexioni sobre allò que observa. Volem que els alumnes siguin els veritables protagonistes del seu aprenentatge.

Un dels altres aspectes que també trobem interessants és que els alumnes tinguin la iniciativa d’estudiar un ésser viu a partir d’una situació espontània. Trobem claus la curiositat i l’interès de l’alumnat a l’hora de treballar un ésser viu a l’aula i, entre tots dur a terme un aprenentatge significatiu i motivador.

També volem destacar la importància de treballar interdisciplinarment amb altres àrees. La importància de l’educació artística, de representar plàsticament allò que observem, què està passant o què passaria, entre d’altres. Hem de potenciar la capacitat d’imaginar dels alumnes, la creativitat, les emocions... ja que els sentiments i les emocions són aspectes que s’han de tenir en compte a l’aula. Valorar i sentir, dos paraules que estan presents a l’hora d’aprendre ciències. Així que la ciència i l’art, dues disciplines que estan molt lligades entre si i que hem de treballar interdisciplanariament a l’escola.

No volem acabar sense esmentar que el fet d’observar les nostres granotes i d’anar plantejant-nos qüestions sobre aquestes, ens ha portat a treballar amb més recursos i anar més enllà de la nostra observació. Hem cercat informació a llibres, a Internet, d’algunes experiències que també han dut a terme experiències amb éssers vius, dels coneixements dels companys... No només ens hem centrat en un recurs sinó que gràcies a d’altres recursos hem pogut contestar la major part de les nostres qüestions.

Aquest és un dels altres aspectes que s’ha de tenir en compte amb els alumnes, la importància de treballar amb més recursos i eines a l’aula per tal de contestar els nostres interrogants.

Com a futurs mestres, encara ens sorgeixen moltes més preguntes que esperem que siguin respostes en un futur amb els infants a l’escola. També esperem poder compartir aquesta experiència tan magnífica i interessant com és tenir cura d’un ésser viu a l’aula i anar aprenent dia rere dia a través de l’experiència.

Per acabar dir que ens ha sorprès de com els éssers vius, un tema rellevant de treballar a les escoles, doni tant de joc. Això ho hem comprovat a mesura que realitzàvem el nostre treball. Nosaltres hem investigat, hem après de les altres experiències dels companys, hem adquirit nous coneixements i aprenentatge molt significatius, hem aplicat els aspectes teòrics amb la pràctica,... i el que és més important, entre tots hem compartit diferents sabers fent d’aquest treball una experiència molt gratificant i enriquidora. 

Pau, l'insecte pal

Format escrit

Les gambes d'en Joan!

Degut a que el programa que vàrem fer servir per fer el conte no es pot compartir, a continuació, us deixem el link.

http://www.storyjumper.com/book/index/3656222/Les-gambes-d-en-Joan-

Croac, croac!

Aquí us deixem el nostre conte que tracta sobre les granotes i es titula CROAC, CROAC!

Esperem que us agradi!


Croac, croac!

View more presentations from martavsoto

Els lluitadors de Xiam (El peix Manolito)

Versió Conte:

Els lluitadors de xiam

View more presentations from jamederosc.

¡¡ MAX EL CARGOL !!

Finalització de l'observació.

FINALITZACIÓ DE L’OBSERVACIÓ.

Ens agradaria fer una mirada enrere i explicar-vos què ha estat per nosaltres el treball dels éssers vius; què ens ha agradat, què hem après, què hem fet malament, com ens servirà com a futurs mestres...

Primerament, recalquem que mitjançant l’observació hem aprés molt més que si llegíssim qualsevol llibre de ciències. Observar un ésser viu implica pensar, plantejar-se preguntes, indagar i cerca informació, cooperació i discussió de grup, imaginar que passaria si, anticipar, imaginar situacions possibles...

En tot aquest temps hem après, per exemple:

• la cua dels capgrossos no cau, s’absorbeix per apoptosis de manera gradual
• alguns capgrossos tenen dents
• què és el Darwinisme i la selecció natural
• que les granotes són semi- aquàtiques i els capgrossos únicament aquàtics
• viuen amb la seva pròpia greixina
• el funcionament respiratori i el seu aparell de la granota i el capgròs
• l’evolució del capgròs i els seus canvis en la metamorfosi
• la putrefacció i falta d’oxigen a la peixera. Importància del canvi de l’aigua.

Entre d’altres...

No hem après únicament conceptes teòrics sinó que també ens hem plantejat qüestions personals sobre la responsabilitat de tenir un ésser viu, el valor del temps, l’evolució que patim tots els éssers vius (néixer, créixer, desenvolupar-se, reproduir-se i morir)...

Ens ha sobtat molt la cura que s’ha de tenir dels animals i el seu hàbitat. No podíem haver imaginat que en tan poc temps l’aigua arribaria a podrir-se i moririen dos dels nostres peixos i algun capgròs. Aquest fet però, va produir un diàleg molt important entre nosaltres i va marcar un abans i un desprès en el nostre treball. Al iniciar el procés estàvem més preocupades de la seva evolució que de parar-nos a observar i a fer-nos preguntes. La primera setmana parlàvem únicament de quant de temps faltava per a que fossin granotes, deixant de banda altres curiositats que teníem davant dels nostres ulls.

Va ser arrel de la putrefacció que vam canviar de mentalitat i vam decidir aprofitar aquella “desgràcia” com a oportunitat. Oportunitat de poder qüestionar-nos més preguntes, cercar més informació i començar de nou la nostra observació.

En molts moments ens hem desanimat perquè els nostres capgrossos creixien de forma lenta, però finalment, tots s’han convertit en granotes.

Com a anècdota, vam poder veure com el nostre peix supervivent es menjava els capgrossos morts. D’aquí van sorgir diferents punts de vista entre les components del grup sobre si treure els capgrossos morts de la peixera o deixar-los per a que el peix seguís alimentant-se...

Ens ha servit com a futures mestres per assabentar-nos de la gran importància de l’observació a l’aula de qualsevol ésser viu, que abans no ens ho havíem plantejat, encara que estem totes d’acord que un capgròs al poder veure la metamorfosi dona molt més joc que altra animal. Pensem que com a futures mestres de Coneixement del medi a les nostres aules serà inevitable tenir un ésser viu.

Aquest estudi és un model de ciència que ensenya a pensar, a fer, a comunicar, a regular i cooperar en interacció amb el grup. A més, els infants són els protagonistes del seus aprenentatges, i són ells, amb la guia de l’educador, els que van construint els seus coneixements.

Considerem que les classes de ciències més que assimilar els coneixements han de ser una manera de mirar els fenòmens amb els companys des de un pensament complex ja que el món és complex i canviant, igual que els éssers vius. Com afirmen Victòria Carbó, Teresa Pigrau, Rosa M. Taín: “Un dels avantatges més importants que ens pot aportar avui dia l’estudi dels animals és la construcció del d’ésser viu. Aquesta modelització ens ajuda a passar més fàcilment d’una visió de ciència estàtica, que ordena i classifica, a una visió de ciència dinàmica, que modelitza i transfereix.” 
 
En definitiva, observar un ésser viu a l’aula és una gran riquesa.

Pensem que hem adquirit la importància de l’observació dels éssers vius, i un bon exemple, és que una nena del col•legi de pràctiques de l’Audrey va portar un capgròs que estava fent el procés de metamorfosi que el seu pare havia agafat de la seva piscina després de portar mesos sense netejar-la, la mestra solament va ensenyar aquest animal als alumnes i no ho va treballar més. Quan l’Audrey ens ho va explicar molesta, tot el grup ens vam enfadar ja que després d’haver fet aquesta observació en primera persona ens assabentem de tots els coneixements que hem adquirit. 

Estem molt satisfetes d’aquest treball, encara ens falten moltes preguntes per respondre però estem segures que amb el pas del temps les descobrirem i recordarem aquest treball! Desitgem que hàgiu gaudit llegint les nostres entrades, igual que ho hem fet nosaltres durant tot el procés.

Gràcies, 

Olga; Marta; Judit; Mireia; Audrey.

I encara ens seguim qüestionant el perquè de moltes coses...

"On estan les cues dels nostres capgrossos que s'han caigut?" Ens vam preguntar ahir mentre xerràvem de la seva supervivència a les nostres mans.

"Potser s'han menjat la cua un cop els hi ha caigut" Vam pensar totes les components del grup. Per a nosaltres, el més lògic era que en aquesta metamorfosi se'ls hi caigues la cua i es quedés a la peixera. Es per això que ens va sobtar no veure cap cua i arribar a la conclusió de que se l'havien menjat.

Hem decidit investigar: què passa amb la cua? Realment se la mengen? Ha estat el peix o bé els capgrossos?

Mitjançant diferents fòrums d'internet vàrem veure el nostre dubte exposat. Estàvem TOTALMENT equivocades.
La cua dels capgrossos NO cau, l'absorbèixen per "apoptosis" (mort cel·lular controlada).
Així doncs, no és gens estrany que no es trobi cap cua per la peixera ja que aquesta es va absorvint de manera gradual.

Abans de saber la resposta, la nostra conversa anava derivant... "Si es mengen les cues hauran de tenir dents" afirmava una component del grup. "No crec, les cues son massa toves, potser es descomponen a l'aigua i van menjant les petites mol·lècules". "De veritat creieu que tenen dents? Són massa petits..."

Cercant informació sobre la nostra nova investigació hem trobat el següent:
Hi ha quatre tipus de boques segons si són omnivors, carnivors...

• "Tipo I: Los labios no posee dentículos ni picos queratinizados. Los espiráculos son dos. Aparecen en la familia Pipidae, por ejemplo.
• Tipo II: Las bocas son complejas, aunque no poseen picos queratinizados. Un solo espiráculo central. Se encuentran en la familia Microhylidae.
• Tipo III: Bocas queratinizadas, dentículos y picos. Un espiráculo central. Aparecen en Archaeobatrachia.
• Tipo IV: Bocas con dentículos y picos queratinizados. Espiraculo en el lado izquierdo. Típicos de familias como Hylidae, Ranidae o Bufonidae."

Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Renacuajo

Quin tipus de capgròs és el nostre? Suposem que és de tipus 1. Seguirem investigant...


D'altra banda, aquests dies també ens hem comunicat la nostra sorpresa de que el nostre peix segueix viu. "És tot un supervivent!" Inicialment vam comprar 3 peixos, dos dels quals van morir en menys d'una setmana. El nostre supervivent porta dos mesos viu, sense cap mena de cuidado especial (tot s'ha de dir). Rèiem dient que per selecció natural ha estat el peix més fort i és per això que hem parlat del Darwinisme i la selecció natural. (http://es.wikipedia.org/wiki/Selecci%C3%B3n_natural)
Ens ha semblat que és un tema molt interessant a tractar que podria sorgir a la classe amb els alumnes i seria adequat per treballar a cicle superior.

Fins la propera!

L'experiència dels insectes pals, ens fa pensar...

En relació als objectius que pretenem aconseguir amb aquesta assignatura i de les preguntes que aquest bloc ens ha generat, hem trobat un article de Lluís M. Del Carmen Martín (Del Carmen, L.M (2010). Ensenyament de les ciències naturals. Guix, 368, 53-58).

Aquí trobem el plantejament didàctic de les Ciències a l’escola respecte als continguts i a la metodologia.

L’autor afirma que el punt de partença per a l’aprenentatge és sempre una qüestió o problema que atrau l’atenció de l’alumne i aquest alumne és el personatge principal del procés d’aprenentatge, essent el/la mestre/a un/a guia.

Podem veure activitats d’observació, experimentació, classificació, de projectes i de síntesis que permeten entendre com treballar les ciències naturals de manera més vivencial i productiva pels alumnes de primària.

També Del Carmen, destaca uns punts en quant als continguts, i ens diu que han d’estar relacionats amb l’entorn i els fenòmens de la vida diària, s’han de poder treballar a partir d’una observació, experimentació i manipulació, presentar una progressió que permeti una assimilació adequada a les estructures mentals dels alumnes i no han d’implicar la utilització de conceptes abstractes, models formals o teories.

[- Bé una mica ja ens sona a tots i totes, ens agrada participar en un treball en el què podem sentir i fer-nos veure (no només teòricament sinó amb la pràctica) la tasca del mestre de ciències.]

Arran del nostre treball d'éssers vius, aquest grup ha viscut en la seva pell els trets que marquen el treball per competències, ja habitual en l’àmbit universitari.

Les tres claus del currículum per competències han estat treballades d’una manera global i significatives pels participants del grup, i veiem que hem practicat, en el procés d’aprenentatge amb un ésser viu, els pilars claus del currículum de medi de Primària.

Els capgrossos continuen a casa!!!

Els nostres capgrossos continuen a casa d'una de les components del grup. Malauradament cada vegada ens queden menys capgrossos, de fet ara tenim 3 granotes i 1 capgròs.

Els capgrossos medeixen 2,5 cm aproximadament i es caracteritzaven per tenir la forma semblant a un peix i tenir una respiració pulmonar interna. Ara que han canviat la seva forma, medeixen 1 cm i es caracteritzen per tenir llargues potes, un cos curt, dits palmejats, ulls prominents i absència de cua. Les granotes tenen un estil de vida semi-aquàtic, a diferència dels capgrossos, que és aquàtic. Les granotes ara poden moure's fàcilment a terra, ja són capaces de saltar i escalar.

El procés de transformació dels capgrossos ha estat molt lent, més del que ens esperàvem, ens vam arribar a qüestionar si érem nosaltres que no fèiem bé la nostra labor; si estàvem creant un medi poc idoni per al procés de transformació de capgròs a granota...

De fet, amb l'experiència hem après que als nostres éssers vius els agrada viure amb la seva pròpia brutícia, sí, queda malament dir-ho així, però és del tot cert. Amb el pas dels dies ens hem adonat que els capgrossos es convertien més ràpid en granotes vivint amb la seva greixina. Aquesta qüestió ens ha plantejat més dubtes:

• Els capgrossos s'alimenten d'algues, però també de la seva porqueria?
• L'aigua bruta ajuda al procés de transformació de capgròs a granota?
• Es senten més còmodes si l'aigua està bruta?
• S'assembla més al seu medi natural aquesta aigua?

D'altres dubtes que ens hem plantejat durant la nostra observació són:

• Com és diferencia el sexe dels capgrossos?
• Tenen algun tipus de sentiment?

Durant aquesta setmana continuarem observant les nostres granotes i després hem acordat que ens les repartirem i ens les quedarem com a mascotes!!!!

El diàleg a l'aula

Volem parlar de la importància del diàleg a les aules de primària i, sobretot, dels continguts de medi.

El diàleg que vam observar a una escola de pràctiques i que vam publicar en aquest bloc ens mostra el moment de presentació d’uns éssers vius.

Ens ha fet pensar en aquest moment ja que veiem que mostra el procés de convertir uns continguts previs (els nens relacionaven amb la pel·lícula de dibuixos animats), en uns altres més madurs, ja que parlem dies més tard del camuflatge dels animals, doncs permeten la realització d’inferències.

La utilització del diàleg a l’aula és especialment útil per generar un clima de classe participatiu, com a recurs del procés d’aprenentatge de forma continuada, per millorar l’autoestima d’alguns alumnes i la seva implicació en les tasques escolars i, naturalment, per millorar els aprenentatges.

Al final, veiem que les classes resulten més vives i interessants, tant per als alumnes com per al professor.

Com alumnes d’aquesta assignatura també hem experimentat amb nosaltres mateixos.Hem generat moments de diàleg en grup parlant de les petites bestioles. Hem descobert en la nostra pell que podem fer inferències científiques i que podem donar arguments de qualitat. Creiem que aquesta experiència ens ajudarà a comprendre els nostres alumnes futurs i les seves dificultats en fer un nou coneixement.

També podem dir que si ens dediquèssim a transmetre coneixement d’una manera més tradicional, les dificultats dels alumnes no es palparien (encara que hi fossin) ja que no es fa una escolta activa en el mètode transmissiu.

Creiem que afavorir el diàleg amb un alumne davant dels altres, contribueix a captar l’atenció dels alumnes ja que s’identifiquen més fàcilment amb el que el seu company fa, per donar resposta a les situacions plantejades. El diàleg, per si sol, no és suficient per garantir l’aprenentatge; però constitueix una bona eina.

Izquierdo, M. i Aliberas, J. (2004). Pensar, actuar i parlar a la classe de ciències. Per un ensenyament de les ciències racional i raonable. Bellaterra: UAB.

COMIAT CARGOLS

Aquesta és la nostra darrera entrada. Malauradament ja no ens queden més cargols per observar, se’ns han mort tots.

Tot i aquest fet, finalment, hem pogut respondre el gran misteri que ens portava de cap des de l’inici de la investigació. Hem comprovat que els cargols fan vida enfilats a algun lloc menys quan necessiten alimentar-se. Aquest comportament no és únic dels cargols!

Com a quedat plasmant a les nostres anteriors entrades al blog, el nostre estil d’actuació ha tingut en compte en tot moment la relació ésser/entorn.

Tenint en compte el marc teòric de referència que hem utilitzat a l’hora de realitzar la nostra observació, podem constatar, que ho hem dut a terme amb la intenció de:

-        Generar expectatives.

-        Fer-se preguntes.

-        Intentar esbrinar.

-        Imaginar allò què no es veu.

-        Reflexionar sobre el per què.

Aquesta experiència ens ha fet pensar que hem d’aprofitar el medi que ens envolta, ja que aquest és d’allò més enriquidor. Cada esdeveniment és una possibilitat enorme, o millor dit, una gran oportunitat que no podem desaprofitar.

Quan ens disposem a observar un ésser viu, qualsevol quin sigui d’ells, hem d’anar molt més enllà de la simple i còmoda contemplació passiva. Hem d’aprofitar cada moment per poder generar una relació alumne/ésser viu en continua construcció. Hem de saber traslladar l’emoció i l’atracció per un anhel d’indagació on el procés de construcció de coneixement sigui el més dinàmic i significatiu possible pels nostres futurs alumnes, atès que no hem de perdre mai de vista que ells són els veritables protagonistes en tot moment, abans, durant i després.

En definitiva, hem de construir un gran marc de relacions entre el pensament, l’acció dels nens i la comunicació. 

Preguntes i més preguntes... Anem fent via!

Durant tota aquesta aventura hem descobert un ésser viu desconegut, que us podem dir d'ell... Actualment, està compartint classe amb els nens i nenes de 2on de l'escola Roser Capdevila. 

Per què? En l'estada de pràctiques de Grau de magisteri, una companya del grup participava en el taller d'art, tema: l'impressionisme de MONET. En un moment on els artistes necessitaven més matèria prima (parlem de pintura) ella va dir: "Paciència que no tinc sis braços com un insecte pal!", i aquí va sortir el debat ja que molts nens pensaven que 6 eren masses i que només tenien 4. 

Al dia següent arriben els insectes pal a l'aula, dos pots de vidre amb l'heura necessària i... un misteri: "Què hi ha aquí dins?" 

- Insectes?

- Formigues?

- Boletes - assenyala les caques -

- Jo no veig res...

- Sí, aquí tenim un insecte!!!

- Quants?

- Un sol, no dos (encara hi ha nens que no veuen res de res)
- Són un papa i una mama

Ens atrevim a obrir els pots i treure l'heura. Podem descriure el moment com a crític, crits emoció, parlem dels nens és clar, hi ha una nena que plora com una Magdalena - com si veiés... un cocodril? -

Tenim un grup de classe nerviós i emocionat, uns valents decideixen tocar l'insecte, i l'animalet, atemorit, junta les seves cames i cau com mort a sobre de la taula... 

- S'ha mort?
- Li ha fet mal, l'apretat molt!
- Estàs segur, l'has vist amb els teus ulls?

- No, s'ha fet el mort!

- Com el de la pel·li!

Hi ha un nen que posa els seus braços sobre el cap:
(ficant el cap entre els dos braços estirats tal i com fa el nostre inseecte pal)
- Mira aquest sembla un escorpí
- Per què?
- Té la cua aixecada...

- Em sembla que l'hem fet mal, l'hem trencat una pota, però si l'he tocat molt fluixet! (...)

Creiem que aquesta història serà el començament d'una bonica amistat.

Els alumnes de primària comencen a fer-se preguntes - bueno, hi ha una nena que no sabem com ho passarà...- ens sentim identificats amb aquesta classe de segon, nosaltres també vam generar algunes d'aquestes preguntes i la mateixa interacció amb aquests éssers vius, els veiem tant poqueta cosa..
Ara recordem les nostres qüestions generades... i les respondrem

• Què és la partenogènesi?

La partenogènesi és, en general, el tipus de reproducció unisexual en el què les femelles originen descendència sense fecundació de mascles (hem fet una entrada a aquest bloc ja que ens va fascinar).
Pot interpretar-se tant com a reproducció asexual o com a sexual monogamètica, ja que intervé en ella una cèl·lula sexual (gàmeta)

• Hi ha més animals que es reproduixen així?

Es dóna amb freqüència en platelmintos, rotífers, tardígrads, crustacis, insectes, amfibis i rèptils. Molt rarament en peixos i aus.

• Podem estar segurs que els nostres animals del terrari són femelles? 

Evidentment, la possibilitat de disposar d'un mascle en el nostre terrari és ínfima.

Aquí ens agradaria dir que ens va semblar interessant trobar el capítol de "House" sobre la partenogènesi i que si es pot creure que la Verge Maria podria ser un cas de partenogènesi. Podem argumentar que sabem que el seu fill hauria estat dona, ja que els fills nascuts d'aquesta reproducció copia l'herència genètica de la mare.

• Són hermafrodites?

No, hi ha mascles i femelles. També sabem que els mascles són més petits que les femelles (gràcies a la informació llegida podem afirmar-ho, no per la nostra experiència). 

També diem que hem après a llegir els gestos que feia, les potes rectes al devant, amagant-se de nosaltres. També a nosaltres ens ha costat tocar-los ja que només arribar ja un va perdre una de les seves extremitats, ja que s'agafen com si d'unes ventoses tinguessin i ells mateixos es mutilen per tal de deixar-se anar - aquesta extremitat tornarà a crèixer.
Hem observat que es mouen molt més per la nit, i mengen més també.

Ara coneixem una mica més aquests insectes tan simpàtics, tant que ens atrevim a escriure un conte amb el nostre protagonista, us ho presentarem aviat al bloc.

El món fascinador de les granotes

Aprofitant aquests dies de pràctiques a les escoles hem trobat un llibre que es titula: El món fascinador de les granotes i els gripaus. 

En aquest llibre explica la diferència entre les granotes i els gripaus, però a més a més, hem descobert moltes més coses sobre les nostres granotetes. 

Una de les coses més interessants que hem descobert gràcies a aquest llibre és perquè les granotes són verdes i d'altres tenen colors més cridaners. 

Doncs bé, les granotes que tenen un color més cridaner són les granotes verinoses ja que gràcies als seus colors cridaners poden protegir-se davant d'altres éssers vius com les serps, els ocells... 

Les granotes que tenen un color més verdós semblant a les fulles són per protegir-se entre la vegetació i així poder camuflar-se entre aquesta quan estan en perill d'ésser devorades per altres éssers vius. 

A més a més, gràcies a la lectura d'aquest llibre i en relació al rauc de les nostres granotes, tal i com vam dir pensem que com no és l'època de cria, les granotes no fan croac croac però quan arriba la primavera, el mascle rauca molt fort per tal de cridar a la femella. Però com es reprodueixen les granotes? 

El mascle un cop ha cridat la femella amb el seu rauc, salta a l'esquena d'aquesta i l'agafa per sota de les potes del davant o per la cintura. El mascle es queda a sobre de la femella fins que aquesta posa els ous.  

En aquest dibuix que han fet els alumnes de 2n de primària de l'Escola La Ginesta podeu observar la reproducció de les granotes. http://www.laginesta.com/treballs02/2ep-aparellen.html

A més a més, hem trobat un documental per Internet que parla sobre els amfibis.

Aquests vídeos són molt interessants ja que parlen sobre les característiques físiques dels amfibis, les diferències entre uns amfibis i uns altres com per exemple el gripau i la granota. 

Mentre que el gripau té la pell freda, seca i tova la pell de la granota és humida i llisa. També ens han sorgit moltes altres qüestions gràcies a l'observació d'aquest documental. Com per què les gorges dels gripaus i les granotes bateguen? Doncs bateguen perquè han de bombar aire constantment als pulmons. 

Un fet que ens ha sorpès és que tant les granotes i els gripaus tenen unes característiques físiques comunes però els gripaus no salten ja que les granotes són les úniques que ho poden fer.

També hem descobert una característica comuna que tenen tots els amfibis i és que la seva pell és porosa. Amb això s'explica la seva necessitat per l'aigua. Però també coneixem a diversos amfibis que viuen en un medi diferent sense aigua com és el desert. Què passa amb aquests amfibis? Poden viure sense aigua? Què passaria si les nostres granotes no tinguessin aigua?

Les granotes, en concret la granota Ciclorana que habita al desert, quan no plou pot crear el seu propi sac transparent i esperar fins a 7 anys a que plogui. Així que el seu propi sac li serveix per alimentar-se. 

D'altres granotes com la granota Cera manté la humitat gràcies a la cera que pot fabricar.

Un altre fet curiós és que els anfibis tot i destacar per la seva varietat de colors només poden veure en blanc i negre.

Sabem que hi ha moltes espècies diferents de granotes, però una de les característiques comunes és que tenen la pell porosa. A més a més, sabem que no totes necessiten un medi aquàtic per viure ja que hi ha granotes que habiten en el desert, d'altres en un medi més terrestre i d'altres que només interactuen amb el medi aquàtic. 

Tot i això, encara ens fem moltes més preguntes sobre aquests amfibis tan interessants com són les granotes ja que des que es formen fins que moren hi ha una gran varietat de canvis en la seva vida i en les seves característiques físiques així com el medi on habiten. 

Algunes qüestions que ens hem plantejat:

- Com es formen les granotes?

- Quant de temps trigen en formar-se els cap-grossos en granotes?

- Quant de temps pot viure una granota?

- ...

Algunes d'aquestes qüestions s'han respost gràcies als documentals, pàgines web i llibres que hem anat trobat. Cal esmentar que, tal i com es titula el llibre que hem trobat: El món fascinador de les granotes i els gripaus, aquests petits amfibis són molt interessants i fascinadors per treballar amb els alumnes. 

Fins un altre!

RESPIRACIÓ CARGOLS

Ens sentim investigadors! Que n’és d’entretingut observar els cargols, qui ens ho havia de dir que observar-los pogués ser tant interessant. Tot i anar cremant hipòtesi, els nostres interrogants segueixen oberts. Estem molt integrats i intrigats al mateix temps!

Hem provat de canviar la terra dels cargols per veure si era el detonant d’aquest misteriós comportament. No hem donat amb la clau, atès que els nostres cargols segueixen per les altures, enfilats. Que entremaliats, no ens donen cap pista per averiguar-ho!

Pensant, ha sortit una nova hipòtesis. S’enfilaran a les pedres? Hem decidit col·locar un parell de pedres grosses al terrari per veure què succeïa. Els cargols tenen la necessitat d’enfilar-se a algun lloc? S’enfilaran a les nostres pedres?

Pel que fa a l’altre camí d’observació, l’alimentació d’aquests, hem comprovat que els cargols no tenen cap mirament a l’hora de menjar l’escarola i la rúcula. No els importa aquest regust més amarg que tenen aquests dos vegetals. Què golafres!

Per altra banda, cada cop ens queden menys cargols al terrari, ja que cada quatre o cinc dies es mor algun que altre cargol. Quina deu ser la seva causa? Cada dia ens queden menys hipòtesis i, actualment, pensem que és a causa del seu cicle de vida. Quants anys tenen aquests cargols? Hem tingut la mala o bona sort d’agafar-los a la seva recta final de vida per així realitzar-nos més qüestions?

Un fet que hem pogut observar a causa d’un accident, ha estat la identificació del sistema respiratori dels cargols. Tot va sorgir arran de la substitució de la terra. A l’hora d’extreure els cargols, un es va precipitar fins al terra. Què poc hàbils que som! Aquest succés va causar el trencament d’una part de la closca del cargol. A l’observar els danys provocats vam notar com la seva cavitat pulmonar es feia visible a través de l’escletxa. S’inflava i es desinflava. Vam comptar que el nostre cargol respirava 3 o 4 cops per minut. Què tranquil en comparació a nosaltres!

A causa d’això vam indagar per Internet sobre la seva respiració. Vam aprendre que poden respirar de dues maneres; Pulmonar i cutània. La respiració pulmonar es fa a través d’un aparell respiratori format per una cavitat dins la closca que comunica a l’exterior amb un forat que li surt entre la closca i el peu al costat dret. La respiració cutània es porta a terme a través de tota la superfície.

Queda a l’aire. A la pròxima entrega comprovarem si necessiten enfilar-se a algun lloc.