Ens sentim investigadors! Que n’és d’entretingut observar els cargols, qui ens ho havia de dir que observar-los pogués ser tant interessant. Tot i anar cremant hipòtesi, els nostres interrogants segueixen oberts. Estem molt integrats i intrigats al mateix temps!
Hem provat de canviar la terra dels cargols per veure si era el detonant d’aquest misteriós comportament. No hem donat amb la clau, atès que els nostres cargols segueixen per les altures, enfilats. Que entremaliats, no ens donen cap pista per averiguar-ho!
Pensant, ha sortit una nova hipòtesis. S’enfilaran a les pedres? Hem decidit col·locar un parell de pedres grosses al terrari per veure què succeïa. Els cargols tenen la necessitat d’enfilar-se a algun lloc? S’enfilaran a les nostres pedres?
Pel que fa a l’altre camí d’observació, l’alimentació d’aquests, hem comprovat que els cargols no tenen cap mirament a l’hora de menjar l’escarola i la rúcula. No els importa aquest regust més amarg que tenen aquests dos vegetals. Què golafres!
Per altra banda, cada cop ens queden menys cargols al terrari, ja que cada quatre o cinc dies es mor algun que altre cargol. Quina deu ser la seva causa? Cada dia ens queden menys hipòtesis i, actualment, pensem que és a causa del seu cicle de vida. Quants anys tenen aquests cargols? Hem tingut la mala o bona sort d’agafar-los a la seva recta final de vida per així realitzar-nos més qüestions?
Un fet que hem pogut observar a causa d’un accident, ha estat la identificació del sistema respiratori dels cargols. Tot va sorgir arran de la substitució de la terra. A l’hora d’extreure els cargols, un es va precipitar fins al terra. Què poc hàbils que som! Aquest succés va causar el trencament d’una part de la closca del cargol. A l’observar els danys provocats vam notar com la seva cavitat pulmonar es feia visible a través de l’escletxa. S’inflava i es desinflava. Vam comptar que el nostre cargol respirava 3 o 4 cops per minut. Què tranquil en comparació a nosaltres!
A causa d’això vam indagar per Internet sobre la seva respiració. Vam aprendre que poden respirar de dues maneres; Pulmonar i cutània. La respiració pulmonar es fa a través d’un aparell respiratori format per una cavitat dins la closca que comunica a l’exterior amb un forat que li surt entre la closca i el peu al costat dret. La respiració cutània es porta a terme a través de tota la superfície.
Queda a l’aire. A la pròxima entrega comprovarem si necessiten enfilar-se a algun lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada