Aquesta és la nostra darrera entrada. Malauradament ja no ens queden més cargols per observar, se’ns han mort tots.
Tot i aquest fet, finalment, hem pogut respondre el gran misteri que ens portava de cap des de l’inici de la investigació. Hem comprovat que els cargols fan vida enfilats a algun lloc menys quan necessiten alimentar-se. Aquest comportament no és únic dels cargols!
Com a quedat plasmant a les nostres anteriors entrades al blog, el nostre estil d’actuació ha tingut en compte en tot moment la relació ésser/entorn.
Tenint en compte el marc teòric de referència que hem utilitzat a l’hora de realitzar la nostra observació, podem constatar, que ho hem dut a terme amb la intenció de:
- Generar expectatives.
- Fer-se preguntes.
- Intentar esbrinar.
- Imaginar allò què no es veu.
- Reflexionar sobre el per què.
Aquesta experiència ens ha fet pensar que hem d’aprofitar el medi que ens envolta, ja que aquest és d’allò més enriquidor. Cada esdeveniment és una possibilitat enorme, o millor dit, una gran oportunitat que no podem desaprofitar.
Quan ens disposem a observar un ésser viu, qualsevol quin sigui d’ells, hem d’anar molt més enllà de la simple i còmoda contemplació passiva. Hem d’aprofitar cada moment per poder generar una relació alumne/ésser viu en continua construcció. Hem de saber traslladar l’emoció i l’atracció per un anhel d’indagació on el procés de construcció de coneixement sigui el més dinàmic i significatiu possible pels nostres futurs alumnes, atès que no hem de perdre mai de vista que ells són els veritables protagonistes en tot moment, abans, durant i després.
En definitiva, hem de construir un gran marc de relacions entre el pensament, l’acció dels nens i la comunicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada