Ens agradaria fer una mirada enrere i explicar-vos què ha estat per nosaltres el treball dels éssers vius; què ens ha agradat, què hem après, què hem fet malament, com ens servirà com a futurs mestres...
Primerament, recalquem que mitjançant l’observació hem aprés molt més que si llegíssim qualsevol llibre de ciències. Observar un ésser viu implica pensar, plantejar-se preguntes, indagar i cerca informació, cooperació i discussió de grup, imaginar que passaria si, anticipar, imaginar situacions possibles...
En tot aquest temps hem après, per exemple:
• la cua dels capgrossos no cau, s’absorbeix per apoptosis de manera gradual
• alguns capgrossos tenen dents
• què és el Darwinisme i la selecció natural
• que les granotes són semi- aquàtiques i els capgrossos únicament aquàtics
• viuen amb la seva pròpia greixina
• el funcionament respiratori i el seu aparell de la granota i el capgròs
• l’evolució del capgròs i els seus canvis en la metamorfosi
• la putrefacció i falta d’oxigen a la peixera. Importància del canvi de l’aigua.
Entre d’altres...
No hem après únicament conceptes teòrics sinó que també ens hem plantejat qüestions personals sobre la responsabilitat de tenir un ésser viu, el valor del temps, l’evolució que patim tots els éssers vius (néixer, créixer, desenvolupar-se, reproduir-se i morir)...
Ens ha sobtat molt la cura que s’ha de tenir dels animals i el seu hàbitat. No podíem haver imaginat que en tan poc temps l’aigua arribaria a podrir-se i moririen dos dels nostres peixos i algun capgròs. Aquest fet però, va produir un diàleg molt important entre nosaltres i va marcar un abans i un desprès en el nostre treball. Al iniciar el procés estàvem més preocupades de la seva evolució que de parar-nos a observar i a fer-nos preguntes. La primera setmana parlàvem únicament de quant de temps faltava per a que fossin granotes, deixant de banda altres curiositats que teníem davant dels nostres ulls.
Va ser arrel de la putrefacció que vam canviar de mentalitat i vam decidir aprofitar aquella “desgràcia” com a oportunitat. Oportunitat de poder qüestionar-nos més preguntes, cercar més informació i començar de nou la nostra observació.
En molts moments ens hem desanimat perquè els nostres capgrossos creixien de forma lenta, però finalment, tots s’han convertit en granotes.
Com a anècdota, vam poder veure com el nostre peix supervivent es menjava els capgrossos morts. D’aquí van sorgir diferents punts de vista entre les components del grup sobre si treure els capgrossos morts de la peixera o deixar-los per a que el peix seguís alimentant-se...
Ens ha servit com a futures mestres per assabentar-nos de la gran importància de l’observació a l’aula de qualsevol ésser viu, que abans no ens ho havíem plantejat, encara que estem totes d’acord que un capgròs al poder veure la metamorfosi dona molt més joc que altra animal. Pensem que com a futures mestres de Coneixement del medi a les nostres aules serà inevitable tenir un ésser viu.
Aquest estudi és un model de ciència que ensenya a pensar, a fer, a comunicar, a regular i cooperar en interacció amb el grup. A més, els infants són els protagonistes del seus aprenentatges, i són ells, amb la guia de l’educador, els que van construint els seus coneixements.
Considerem que les classes de ciències més que assimilar els coneixements han de ser una manera de mirar els fenòmens amb els companys des de un pensament complex ja que el món és complex i canviant, igual que els éssers vius. Com afirmen Victòria Carbó, Teresa Pigrau, Rosa M. Taín: “Un dels avantatges més importants que ens pot aportar avui dia l’estudi dels animals és la construcció del
En definitiva, observar un ésser viu a l’aula és una gran riquesa.
Pensem que hem adquirit la importància de l’observació dels éssers vius, i un bon exemple, és que una nena del col•legi de pràctiques de l’Audrey va portar un capgròs que estava fent el procés de metamorfosi que el seu pare havia agafat de la seva piscina després de portar mesos sense netejar-la, la mestra solament va ensenyar aquest animal als alumnes i no ho va treballar més. Quan l’Audrey ens ho va explicar molesta, tot el grup ens vam enfadar ja que després d’haver fet aquesta observació en primera persona ens assabentem de tots els coneixements que hem adquirit.
Estem molt satisfetes d’aquest treball, encara ens falten moltes preguntes per respondre però estem segures que amb el pas del temps les descobrirem i recordarem aquest treball! Desitgem que hàgiu gaudit llegint les nostres entrades, igual que ho hem fet nosaltres durant tot el procés.
Gràcies,
Olga; Marta; Judit; Mireia; Audrey.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada