Aspectes de tots els éssers vius

Aspectes de tots els éssers vius:

  

Els éssers vius segueixen un cicle vital com és néixer, créixer i desenvolupar-se, i morir. També, realitzen unes funcions vitals com nodrir-se, relacionar-se i reproduir-se. Depèn del lloc on viuen els animals influeix en la seva manera de realitzar les funcions vitals. 

Segons on viuen poden ser:

-          Animals aquàtics: els animals que viuen sempre a l’aigua.

-          Animals terrestres: els animals que viuen a fora de l’aigua.

-          Animals aeris: els animals que es passen una part volant. 

Per créixer i desenvolupar-se, necessiten nodrir-se, és a dir, alimentar-se, respirar i eliminar els residus.

Segons el seu aliment poden ser animals omnívors, aquells que mengen coses variades com carn i plantes; animals carnívors, aquells que mengen carn; per útlim, els herbívors, aquells que mengen vegetals.

Segons com neixen poden ser vivípars, ovípars i ovovivípars:

-          Utilitzem l’adjectiu vivípar per fer esment a la femella que procedeix a parir les seves cries en la fase de fetus ben desenvolupats. En altres paraules, l’animal vivípar és aquell el qual l’embrió es desenvolupa en el ventre matern, en una estructura especial que li permet rebre l'aliment i l'oxigen necessaris per créixer fins al moment del naixement.

-          Els ovípars es reprodueixen a través de la posada d'ous en el mitjà extern. El fetus completa el seu desenvolupament en aquest ou fins al moment de l'eclosió.

-          Els ovovivípars, finalment, són els animals que alberguen els ous en el seu interior fins a l'eclosió, que pot produir-se de forma immediata després de la posada o en un altre moment.

Tots els éssers vius necessiten aigua per viure.

Els animals utilitzen els sentits per obtenir informació del seu entorn i relacionar-se entre ells i amb el medi. Segons el lloc on viuen i la manera de viure, hi ha animals que tenen algun dels sentit molt més desenvolupat que els altres. Per exemple, les granotes i els gripaus el sentit més desenvolupat que tenen és la visió. Els seus ulls solen ser proporcionalment més grans en comparació de la grandària dels seus caps.

Dubtes.

Després de buscar informació hem pogut resoldre el nostre dubte de saber com respiren els capgrossos i les granotes.

Els éssers vius agafen l’oxigen gràcies a l’aparell respiratori i les cries d’ambifi (els capgrossos), com el peixos agafen l’oxigen de l’aigua amb les brànquies. Aquests tenen una respiració branquial. A diferència, dels ambifis adults (les granotes), a més de tenir respiració pulmonar, també agafen l’oxigen a través dels porus de la pell. Tenen una respiració cutània.

Hem observat que als capgrossos el primer que li comencen a sortir són les potes posteriors, i posteriorment li surten les davanteres. Quan li comencen a sortir les potes posteriors ja tenen respiració pulmonar. Encara que passin 5 o 10 minuts fora de l’aigua ja no moren. La seva respiració aleshores és tan branquial com pulmonar, pot respirar fora de l’aigua com dintre. Hem pesat a un parell, i una pesa 6 i l’altre 7. Hem buscat informació, per saber si tenen un pes correcte, i trobem que les granotes petites pesen entre 5 o 10 grams. Estem la mar de contentes!

Quan són granotes petites canvien la seva alimentació, comencen a ser depredadores. Els capgrossos al seu medi ambient s’alimenten de plantes però quan són granotes s’alimenten d’insectes i alguns altres animals que poden capturar.

La majoria de les granotes ingereixen aliments vius; el moviment dels insectes és el que realment les incita a menjar. La granota caça amb la seva llengua, la qual es troba recoberta d'una substància enganxosa que ajuda al fet que els insectes es quedin pegats.


• Com cuiden les cries les granotes?
Les granotes ponen molts ous en algun lloc que els sembla segur i els abandonen. Les cries, quan neixen, ja es valen per si mateixes.

• Les granotes són vivípars o ovípars?
Les granotes dipositen els ous a l'aigua, és a dir, són ovípars. De l'ou neix una larva anomenada capgròs, com ja sabem, amb un cap desproporcionat i una gran cua. En aquest període, l'animal no surt de l'aigua. Després perd la cua, desenvolupa les potes i surt de l'aigua convertida en granota, ja adulta.

• Mascle o femella?
Per saber si és mascle o femelles és veu als timpans, amb el que ells escolten. Els mascles a diferència de la femella ho té més desenvolupat, la femella ho té molt més petit.
Ens ha sobtat que les granotes s’inflen per fer-se sentir més grans com a resposta davant dels seus depredadors.

Vídeo interessant on trobem diversa informació sobre els capgrossos i granotes:

http://www.youtube.com/watch?v=THBbujHVpLo

Diferents preguntes que ens hem dut a terme: 

·         - Una de les funcions vitals dels éssers vius és reproduir-se i com ho fan les granotes o capgrossos?

·         - Com sabem si són mascles o femelles?

·         - Són animals omnívors, carnívors o herbívors?

·         - Tots els éssers vius necessiten aigua, els capgrossos o granotes veuen aigua també?

·         - Com cuiden les granotes les seves cries?

·         - Hi ha granotes venenoses? Com ho sabem?

·         - Les granotes són vivípars o ovípars?

·         - Com perd la cua?

Esperem poder resoldre totes les preguntes abans de finalitzar el nostre estudi sobre els capgrossos i els éssers vius.  

Els capgrossos, ara des de casa!

Continuem amb els nostres capgrossos però ara els tenim a casa! Tenim una peixera amb nomes capgrossos i una altra amb capgrossos i un peix, ja que vam veure que el peix embrutava molt més l’aigua ja que les seves defecacions són més grosses, consumeix més oxigen...

El canvi d’hàbitat pensem que els ha afectat, al començament estaven molt quiets i desprès de sobte molt moguts. 

 Porten un dia a casa i un d’ells, un dels que conviuen amb el peix ha mort, ens ha sorprès molt que ara que està mort el peix s’està menjant la seva cua! 

Això que ens ha succeït ens fa preguntar-nos: els peixos es mengen als capgrossos? Per què se’l menja només ara que està mort?

Desprès d’investigar una mica hem descobert que sí, que els peixos es mengen als capgrossos, però seguim amb l’interrogant ja que porten compartint aquari durant tot aquest temps i fins ara no havia passat res.

Un altre tema és la forma que tenen els nostres capgrossos, la veritat és que els està costant fer el canvi, però ens hem demanat sobre la seva forma d’ara, per què tenen aquesta cua tan llarga? Que li passarà desprès?

El fet de que tinguin aquesta cua pensem que és perquè així poden nedar més ràpid, la seva forma s’assembla molt a la dels peixos i pensem que és perquè ara el que fan es nedar, ara és més bé un peix que no una granota. 

També ens hem demanat sobre la seva respiració, i desprès de discutir una mica hem pensat que, ja que ara són com peixos, els capgrossos respiren mitjançant brànquies, però no sabem com quan son granotes respiraran fora de l’aigua! Ens estem demanant com deuen ser per dins per a que desprès es formin (pensem) els pulmons.