Degut a que el programa que vàrem fer servir per fer el conte no es pot compartir, a continuació, us deixem el link.
http://www.storyjumper.com/book/index/3656222/Les-gambes-d-en-Joan-
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gambes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gambes. Mostrar tots els missatges
diumenge, 4 de desembre del 2011
Les gambes d'en Joan!
diumenge, 6 de novembre del 2011
Gambes
Per fi he pogut adjuntar les fotografies que demostren com es menjaven la Gamba! Degut a uns problemes no les he pogut pujar més aviat. Aquí les teniu:
dimecres, 2 de novembre del 2011
La reproduccio de la Caridina Japonica
Durant el temps que hem estat observant les gambes no hem vist cap tipus de reproducció ni cap resultat d’aquesta, per això ens hem formulat diverses preguntes per tal de poder investigar més sobre aquest tema.
Quantes vegades es reprodueixen? Qui busca a qui? Què fan per acceptar la fecundació de l’altre? Quants ous poden tenir? De quin color són? Quant tarden a néixer? Qui els porta?
La Caradinia Japonica es reprodueix diverses vegades a l'any. La femella abans d'estar llesta per la fecundació fa una muda i allibera a l'aigua feromones, aquestes fan que els mascles comencin a fer-se mes actius i nedin més ràpid al voltant seu. Si el mascle se’n adona ràpid la persegueix i si la femella ho accepta ell posa el seu abdomen sobre ella i és així com es fecunden. Si la femella no ho vol o existeixen altres mascles al seu voltant és possible que s’observin petites baralles.
Després de diversos dies de la fecundació la femella treu els petits ous i els enganxa sota el seu tòrax. Posa entre 20 i 50 ous, aquests al principi són negres, però es van transformant de color i segons van madurant es van fent mes clars. Transporta a les cries des de que neixen fins aproximadament les 5 setmanes. Us deixem tres vídeos perquè observeu com es reprodueixen, com són els ous i com néixen les petites gambes.
diumenge, 30 d’octubre del 2011
Com es relacionen les gambes?
Sobre les relacions de les gambes ens formulem moltes preguntes curioses ja que mai ens haviem plantejat obsevar-es tant d'aprop ni considerar-les com a ésser sociable.
Algunes de les preguntes que ens hem formulant són les següents:
Com es comuniquen les gambes del nostre aquari? Com interactuen entre elles? Què es diuen?Tenen coses a dir-se? S'avisen dels perills que troben o del menjar que hi ha? Es discuteixen? Per quines coses s'haurien de discutir? Pel menjar, per la parella? Tenen oïda? Com s'escolten ( o només noten la seva presencia) entre elles? Pateixen quan algun company mor? el troben a faltar? Què fan quan el veuen mort?
Malauradament, no hem trobat informació aparent sobre aquest tema però nosaltres tenim la sensació que són molt independents i no acaben d'interectuar entre elles, tot i així tampoc coneixem el mecanisme pel qual s'haurien de comunicar. Creiem que es mouen instintivament només per l'aliment i la facundació sense tenir en compte les necessitats dels demés (per exemple: si hi ha aliment no avisaran als altres per menjar.)
En relació al tema de la mort, i fent refarència a l'entrada anterior, podem afirmar que no tenen el mateix sentiment que nosaltres (els humans) ja que quan una d'elles mor l'aprofiten com a eliment sense tenir cap consideració ni respecte davant d'aquesta.
Totes aquestes reflexions són bàsicament imaginatives, per tant tot el què diem no té cap fet demostrable.
Alimentació de les Caridines Japonicas
Les preguntes que ens hem formulat després de l'observació durant les tres setmanes en són moltes. Respecte a l'alimentació, sabem que mengen el que li donem nosaltres, però ens preguntàvem: "Quins altres aliments acostumaven a menjar en el seu hàbitat? Com saben que en aquell moment se li està donant de menjar? El veuen, l'oloren o el senten caure? Es mengen entre elles quan els és difícil sobreviure? Com sostenen i transporten l'aliment a l'hora de menjar? Per on mengen? Fan la digestió?" Creiem que aquestes preguntes són interessant d'investigar ja que en algun moment o altre les respostes ens poden sorprendre gratament.
Hem fet un seguiment sobre la situació i hem trobat algunes respostes mitjançant l'observació i fonts d'informació secundàries. Ens hem adonat que molta gent compra gambes pel seu aquari perquè aquestes tendeixen a menjar-se pàrticules minúscules, algues, etc., que embruten l'aigua i d'aquesta manera mantenen més dies l'aquari net. Les gambes accepten tot tipus d'aliment, des d'escates a "pellets", papilla, larves de mosquit, artemia, etc. El seu enorme sentit de l'olfacte queda demostrat quan es tira una mica de menjar a un aquari poblat per Caridinas, que acudeixen immediatament, avançant-se en moltes ocasions als mateixos peixos, fins i tot anant a buscar-ho a la superfície. A més, s'alimenten amb gairebé qualsevol cosa que puguin trobar, incloent animals morts i larves de peixos. En vers el que hem afirmat anteriorment, nosaltres mateixes hem pogut veure que degut a la falta d'aliment una gamba es menjava l'altra quan aquesta ja era morta.
No sabem si una gamba menja per la boca (sembla evident, però no s'aprecia massa bé) o si fa la digestió. Nosaltres pensem que mengen poc i no necessiten fer la digestió, però tampoc ho podem assegurar perquè no hem trobat cap resposta al respecte.
Aquí adjuntem un enllaç perquè pogueu veure com mengen:
dijous, 27 d’octubre del 2011
Les Gambes - Característiques descriptives
Les gambes que tenim en el nostre aquari són les Caridina Japonica i aquesta segona entrada la volem dedicar a fer una petita explicació molt breu sobre les característiques més importants d'aquestes.
Morfològicament la gamba és semblant a la resta de gambes tant marines com d'aigua dolça. Presenta cefalotórax, on és distingible una ratlla blanca que finalitza sobre la cua, que seria la part del cap on trobem els òrgans vitals i brànquies de l'animal. En aquesta zona trobem quatre parells de potes que empra per caminar. El seu esquelet rep el nom d'exosquelet sota el qual localitzem l'abdomen i els músculs de l'animal, aquesta zona porta una espècie de membranes emprades per a la natació. La cua, on són distingibles dos o més punts blancs i negres, està formada per Pleopodos que empra per a la realització de moviments bruscs generalment davant un perill. El seu cos és majoritàriament transparent encara que la seva coloració pot variar com a conseqüència de l'aliment ingerit.
- Com es diferencien entre mascles i femelles?
La gran diferència entre mascles i femelles, a més de que les femelles doblen en grandària als mascles, es troba precisament en les taques que els decoren. Les femelles presenten en general aquestes taques de forma longitudinal mentre en els mascles es troben escampats sense ordre aparent.
Fins aquí, una petita explicació molt resumida de les principals característiques descriptives que podem veure en les gambes. En les properes entrades volem fer més referència a algunes temàtiques que ens interessen més com: les relacions i com s'organitzen.
Per altra banda, volem explicar-vos una situació que hem observat i que ens ha semblat molt interessant i realment sorprenent sobre l'alimentació de les gambes i que en la propera entrada explicarem.
divendres, 7 d’octubre del 2011
Presentem les Gambes!!
Les gambes són uns éssers vius que es pot tenir perfectament a classe i a més, és curiós i motivador. Tots sabem que les gambes formen part dels éssers vius invertebrats artròpodes i crustacis. Els crustacis és un grup amb una gran variabilitat de formes; tots els éssers vius d’aquest tipus tenen mandíbules, dos parells d’antenes i diversos parells de potes (més de quatre). La gran majoria són aquàtics, tant d’aigua dolça com marins.
Les gambes a l'aquari
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


