Pau, l'insecte pal

Format escrit

L'experiència dels insectes pals, ens fa pensar...

En relació als objectius que pretenem aconseguir amb aquesta assignatura i de les preguntes que aquest bloc ens ha generat, hem trobat un article de Lluís M. Del Carmen Martín (Del Carmen, L.M (2010). Ensenyament de les ciències naturals. Guix, 368, 53-58).

Aquí trobem el plantejament didàctic de les Ciències a l’escola respecte als continguts i a la metodologia.

L’autor afirma que el punt de partença per a l’aprenentatge és sempre una qüestió o problema que atrau l’atenció de l’alumne i aquest alumne és el personatge principal del procés d’aprenentatge, essent el/la mestre/a un/a guia.

Podem veure activitats d’observació, experimentació, classificació, de projectes i de síntesis que permeten entendre com treballar les ciències naturals de manera més vivencial i productiva pels alumnes de primària.

També Del Carmen, destaca uns punts en quant als continguts, i ens diu que han d’estar relacionats amb l’entorn i els fenòmens de la vida diària, s’han de poder treballar a partir d’una observació, experimentació i manipulació, presentar una progressió que permeti una assimilació adequada a les estructures mentals dels alumnes i no han d’implicar la utilització de conceptes abstractes, models formals o teories.

[- Bé una mica ja ens sona a tots i totes, ens agrada participar en un treball en el què podem sentir i fer-nos veure (no només teòricament sinó amb la pràctica) la tasca del mestre de ciències.]

Arran del nostre treball d'éssers vius, aquest grup ha viscut en la seva pell els trets que marquen el treball per competències, ja habitual en l’àmbit universitari.

Les tres claus del currículum per competències han estat treballades d’una manera global i significatives pels participants del grup, i veiem que hem practicat, en el procés d’aprenentatge amb un ésser viu, els pilars claus del currículum de medi de Primària.

El diàleg a l'aula

Volem parlar de la importància del diàleg a les aules de primària i, sobretot, dels continguts de medi.

El diàleg que vam observar a una escola de pràctiques i que vam publicar en aquest bloc ens mostra el moment de presentació d’uns éssers vius.

Ens ha fet pensar en aquest moment ja que veiem que mostra el procés de convertir uns continguts previs (els nens relacionaven amb la pel·lícula de dibuixos animats), en uns altres més madurs, ja que parlem dies més tard del camuflatge dels animals, doncs permeten la realització d’inferències.

La utilització del diàleg a l’aula és especialment útil per generar un clima de classe participatiu, com a recurs del procés d’aprenentatge de forma continuada, per millorar l’autoestima d’alguns alumnes i la seva implicació en les tasques escolars i, naturalment, per millorar els aprenentatges.

Al final, veiem que les classes resulten més vives i interessants, tant per als alumnes com per al professor.

Com alumnes d’aquesta assignatura també hem experimentat amb nosaltres mateixos.Hem generat moments de diàleg en grup parlant de les petites bestioles. Hem descobert en la nostra pell que podem fer inferències científiques i que podem donar arguments de qualitat. Creiem que aquesta experiència ens ajudarà a comprendre els nostres alumnes futurs i les seves dificultats en fer un nou coneixement.

També podem dir que si ens dediquèssim a transmetre coneixement d’una manera més tradicional, les dificultats dels alumnes no es palparien (encara que hi fossin) ja que no es fa una escolta activa en el mètode transmissiu.

Creiem que afavorir el diàleg amb un alumne davant dels altres, contribueix a captar l’atenció dels alumnes ja que s’identifiquen més fàcilment amb el que el seu company fa, per donar resposta a les situacions plantejades. El diàleg, per si sol, no és suficient per garantir l’aprenentatge; però constitueix una bona eina.

Izquierdo, M. i Aliberas, J. (2004). Pensar, actuar i parlar a la classe de ciències. Per un ensenyament de les ciències racional i raonable. Bellaterra: UAB.

Preguntes i més preguntes... Anem fent via!

Durant tota aquesta aventura hem descobert un ésser viu desconegut, que us podem dir d'ell... Actualment, està compartint classe amb els nens i nenes de 2on de l'escola Roser Capdevila. 

Per què? En l'estada de pràctiques de Grau de magisteri, una companya del grup participava en el taller d'art, tema: l'impressionisme de MONET. En un moment on els artistes necessitaven més matèria prima (parlem de pintura) ella va dir: "Paciència que no tinc sis braços com un insecte pal!", i aquí va sortir el debat ja que molts nens pensaven que 6 eren masses i que només tenien 4. 

Al dia següent arriben els insectes pal a l'aula, dos pots de vidre amb l'heura necessària i... un misteri: "Què hi ha aquí dins?" 

- Insectes?

- Formigues?

- Boletes - assenyala les caques -

- Jo no veig res...

- Sí, aquí tenim un insecte!!!

- Quants?

- Un sol, no dos (encara hi ha nens que no veuen res de res)
- Són un papa i una mama

Ens atrevim a obrir els pots i treure l'heura. Podem descriure el moment com a crític, crits emoció, parlem dels nens és clar, hi ha una nena que plora com una Magdalena - com si veiés... un cocodril? -

Tenim un grup de classe nerviós i emocionat, uns valents decideixen tocar l'insecte, i l'animalet, atemorit, junta les seves cames i cau com mort a sobre de la taula... 

- S'ha mort?
- Li ha fet mal, l'apretat molt!
- Estàs segur, l'has vist amb els teus ulls?

- No, s'ha fet el mort!

- Com el de la pel·li!

Hi ha un nen que posa els seus braços sobre el cap:
(ficant el cap entre els dos braços estirats tal i com fa el nostre inseecte pal)
- Mira aquest sembla un escorpí
- Per què?
- Té la cua aixecada...

- Em sembla que l'hem fet mal, l'hem trencat una pota, però si l'he tocat molt fluixet! (...)

Creiem que aquesta història serà el començament d'una bonica amistat.

Els alumnes de primària comencen a fer-se preguntes - bueno, hi ha una nena que no sabem com ho passarà...- ens sentim identificats amb aquesta classe de segon, nosaltres també vam generar algunes d'aquestes preguntes i la mateixa interacció amb aquests éssers vius, els veiem tant poqueta cosa..
Ara recordem les nostres qüestions generades... i les respondrem

• Què és la partenogènesi?

La partenogènesi és, en general, el tipus de reproducció unisexual en el què les femelles originen descendència sense fecundació de mascles (hem fet una entrada a aquest bloc ja que ens va fascinar).
Pot interpretar-se tant com a reproducció asexual o com a sexual monogamètica, ja que intervé en ella una cèl·lula sexual (gàmeta)

• Hi ha més animals que es reproduixen així?

Es dóna amb freqüència en platelmintos, rotífers, tardígrads, crustacis, insectes, amfibis i rèptils. Molt rarament en peixos i aus.

• Podem estar segurs que els nostres animals del terrari són femelles? 

Evidentment, la possibilitat de disposar d'un mascle en el nostre terrari és ínfima.

Aquí ens agradaria dir que ens va semblar interessant trobar el capítol de "House" sobre la partenogènesi i que si es pot creure que la Verge Maria podria ser un cas de partenogènesi. Podem argumentar que sabem que el seu fill hauria estat dona, ja que els fills nascuts d'aquesta reproducció copia l'herència genètica de la mare.

• Són hermafrodites?

No, hi ha mascles i femelles. També sabem que els mascles són més petits que les femelles (gràcies a la informació llegida podem afirmar-ho, no per la nostra experiència). 

També diem que hem après a llegir els gestos que feia, les potes rectes al devant, amagant-se de nosaltres. També a nosaltres ens ha costat tocar-los ja que només arribar ja un va perdre una de les seves extremitats, ja que s'agafen com si d'unes ventoses tinguessin i ells mateixos es mutilen per tal de deixar-se anar - aquesta extremitat tornarà a crèixer.
Hem observat que es mouen molt més per la nit, i mengen més també.

Ara coneixem una mica més aquests insectes tan simpàtics, tant que ens atrevim a escriure un conte amb el nostre protagonista, us ho presentarem aviat al bloc.

Ítem de mesura dels insectes pal. Observació.

D’insectes pal n’hi ha de diverses espècies. Però la mesura estàndard és de 12 a 15 cm. La femella sempre és més gran que el mascle. No obstant això, poden arribar a mesurar 30 i 50 cm. Pel que fa al mascle pot arribar a  mesurar 7cm, però la femella sempre arriba als 15 cm. No obstant, cal tenir en compte l’espècie concreta.

Els nostres insectes pal, sent l’espècie de carausius morosus i per la durada que els tenim al nostre abast, ha estat difícil veure el creixement en tan sols un mes. Gairebé no han sofert canvis en aquest aspecte. Ja entrant en les nostres mesures, un insecte pal femella d’aquesta espècie pot arribar a mesurar fins a 10 cm (normalment entre 8 cm i 10 cm)

Com es pot veure en la imatge, els nostres insectes pal mesuren al voltant dels 3.5 cm. En aquest mes potser hi ha hagut variació de 2mm, així que tampoc hem vist canvis importants en el creixement. Hem trobat indicis de que hagin mudat la pell... en la neteja del terrari ens fixem en els excrements i sí, trobem pell o muda de l'insecte.

Encara avui els cuidem i tant de bo puguem continuar veient el seu creixement!

Diferents entorns d'aprenentatge

Volem construir el model d’ésser viu a través del nostre insecte pal.

Coneixem el disseny universal de l’aprenentatge i sabem que per afavorir el coneixement de tots els nostres alumnes hem de planificar les sessions a l’aula amb diferents medis d'informació.

Per ajudar a la primària a construir el model d’ésser viu hem de potenciar noves situacions educatives i diferents entorns d’aprenentatge.

Un, que ja hem començat, és el nostre terrarri...

personatge de pel·lícula infantil

mural

llenguatge gràfic

esquema - llenguatge simbòlic

llenguatge oral

llenguatge plàstic

llenguatge escrit

Però sabem que hi ha tants entorns d’aprenentage com a individualitats, per això la cosntrucció d’un conte, una sortida, un mural, treballs plàstics… els considerem mitjans didàctics, que han de facilitar tant l’observació com el plantejament de BONES PREGUNTES i la comunicació de tot l’après (oral, gràfic, escrit, corporal, 3D…).

Tots aquests llenguatges permeten parlar de les coses que pensem i pensem que passen o imaginem que passen…

Els dibuixos esquemàtics dels infants identifiquen i representen l’ésser viu que volem conèixer (creiem que el mestre ha d’acompanyar a l’infant sent guia d’aquest descobriment cosntant, per mantenir aquesta fascinació infantil i alhora plena de sorpreses, emocions, inquietuds, preguntes i ganes de saber).

Veiem la importància de les PREGUNTES, molt important les “preguntes mediadores” que són les que faciliten el procés d’aprenentage.

Partenogènesi

PARTENOGÈNESI: ES REPRODUEIXEN “ELLES”

"La partenogènesi és una forma de reproducció basada en el desenvolupament de cèl·lules sexuals femenines no fecundades, que es dóna amb certa freqüència en platelmintos, rotífers, tardígrads, crustacis, insectes, amfibis i rèptils, més rarament en alguns peixos i, excepcionalment, en aus. La partenogènesi va ser descoberta per Charles Bonnet. Jan Dzierzon va ser el primer a descobrir la partenogènesis dels mascles de les abelles."

Segons el diccionari, partenogènesi significa “manera de reproducció d'alguns animals i plantes, que consisteix en la formació d'un nou ésser per divisió reiterada de cèl·lules sexuals femenines que no s'han unit prèviament amb gàmets masculins” (per contrast, en la reproducció usual, anomenada bisexual, el nou ésser es forma per la divisió reiterada d'una cèl·lula (el zigot) que és resultat de la unió d'un òvul i un espermatozoide). 

Etimològicament, la paraula partenogènesi deriva del grec parthenos, “verge”, i el llatí genesis, “naixement”. Per això la partenogènesi, comuna en algunes plantes així com en certs insectes i fins i tot en rèptils i aus (però mai en mamífers), és també anomenada “naixement verge”.

ous d'insecte pal

En les abelles, per exemple, les femelles – reines i obreres– són producte de la unió d'òvuls i espermatozoides, mentre que els mascles –zàngans– deriven partenogenèticament d'òvuls que comencen a dividir-se sense ser fecundats.

No falta guionisa enginyós que vol proposar la hipòtesi que el naixement de Jesús va ser un raríssim cas de partenogènesi humana... com a un episodi de la sèrie "House".

experimentem amb el cdec...

Última hora, la reproducció per partenogènesis i altres detalls!

Veure un insecte pal sempre és motiu d'alegria pel nostre grup. Aquest matí hem pogut experimentar amb el cdec. La visita que efectuàvem com alumnes de Grau de Magisteri ens proporcionava una pràctica de laboratori interessant per a nosaltres... hem utilitzat una lupa binocular i hem observat als nostres insectes pal!

Fitxa sistemàtica
• Tipus: Artròpodes
• Subtipus: Hexàpodes
• Classe: Insectes
• Ordre: Fasmòpters
• Família: Dixippidae
• Gènere: Carausius
• Espècie: Carausius morosus Brunner

La bestiola imita bé una tija verda, un pal. Podria semblar que solament té quatre potes però això és perquè quan no està caminant es col·loca estenent el primer parell de potes fins a molt més a dalt del cap. Si us fixeu a la foto, en l'extrem de les potes té uns "peus" per agafar-se. Si està al final de la tija, pot doblegar les potes pel "genoll" per passar més desapercebut.

Aquests animals (Phasmida) té una particularitat feminista i tal vegada futurista: les femelles d'algunes espècies es reprodueixen per partenogènesi, "posant ous no fecundats, però viables durant generacions".

Els insectes mai deixaran de fascinar-nos...

La visita al centre Cdec ens ha proporcionat l'oportunitat d'agafar unes imatges dels ous de les Phasmides, observar elements tan minúsculs té un valor però, observar i guardar informació ha estat una sort.

A més, ens han informat que la femella deixa caure els ous al terra, no els deposita a cap puesto, i que aquests ous necessitaran d'uns tres mesos per poder néixer.

Les imatges que hem capturat són aquestes: 

ou trencat

ou amb el petit insecte enganxat (això no és un final feliç)

Aquí trobem ous, excrements i la pell que a mudat

Podem observar clarament Ous de Carausius morosus
En sortir de l’ou, la petita nimfa arrossega, tot sovint, la closca que queda adherida a l’extrem de l’abdomen o a les potes posteriors. Els ous són de color marró imitant una llavor i amb forma de globus.

Què volem saber ara després d'aquesta descoberta?

Què és la partenogènesi? Hi ha més animals que es reproduixen així? Podem estar segurs que els nostres animals del terrari són femelles? Són hermafrodites?

Generem més preguntes i ens entusiamem amb aquests insectes tan especials... anem per bon camí!

OBSERVACIÓ: Què viem del nostre ésser viu?

Avui ens hem centrat en l'observació del cos dels nostres insectes.
Hem trobat adient fer un dibuix-esquema per tal de poder escriure les parts que els formen i així conèixer una mica més els nostres petits amics.

Sens dubte la part més cridanera del cos de l'insecte pal són les potes, llargues, primes i flexibles. Tenen sis, tot i que quan estan en posició de camuflatge només es distingeixen quatre, ja que les potes anteriors les apropen al cap per tal de semblar més allargats, i sovint aquestes es poden confondre amb antenes.
Aquestes estan repartides a banda i banda del cos d'una forma paral·lela, les potes posteriors, a prop de la cua, les potes mitjanes, situades al mig del tòrax i les potes anteriors, a prop del cap.

El seu tronc està clarament dividit en tres parts:
Abdomen: És la part posterior de l'animal, arriba des de la cua fins a les potes posteriors. Té uns cercles que simulen l'escorça de l'arbre.

Tòrax: És la part del tronc que va des de les potes posteriors fins al començament de les anteriors. En aquest segment del cos els cercles que es veien en el abdomen han desaparegut i en el mig tenen les potes mitjanes. Podem dividir el tòrax en tres parts: metatòrax, mesotòrax i protòrax, sent aquest últim el més proper al cap de l'insecte.

Cap: És la part del tronc més curta, aproximadament 1/6. D'ella en surten dos antenes curtes. Té dos ulls i una boca molt petita.

L'aventura de l'insecte pal!

Ja des del moment en què vam decidir-nos a viure l’experiència d’observar els insectes pal, sabíem que tindríem un bon aprenentatge per davant ja que cap de nosaltres havia cuidat mai un. Construir el terrari ens ha dut, primer de tot, a buscar informació sobre aquest mateix. Saber què necessita per sobreviure ha estat  la base d’un terrari. De què s’alimenta, quina temperatura ambiental necessita, quins elements decoratius necessita, com hem de posar-li l’aigua per beure... en definitiva, adaptar el terrari el més similar possible a l’entorn natural real de l’insecte pal. Vam descobrir que l’aliment que més li agrada és l’heura, que necessita l’aigua dosificada perquè si li posem en un pot sol pot entrar dins i ofegar-se, la lluminositat adequada i que la temperatura del laboratori ja és l’ideal del seu clima (20-25ºc aproximadament).

Després d’això, i ja per experimentar a fons l’animal en l’observació, vam decidir crear uns ítems per tal de veure la seva evolució en el període que el tinguéssim present. Els ítems són: Interacció amb el medi i entre ells, com responen als canvis de temperatura i lluminositat, creixement, investigació del mateix animal per dins i per fora i com es reprodueixen (dins d’aquest, descobrir per què la femella és més gran que el mascle).

A més de tot això, voldríem compartir alguns links d’interès que hem trobat a internet sobre l’insecte pal i que, a nosaltres, ens ha servit de molta ajuda.

En primer lloc, un llibre online sobre l’insecte pal:

En segon lloc enllacem un slidehsare sobre l’insecte pal i d’altres de la seva mateixa família:

Insecte Pal Ordre Phasmida

I en tercer lloc, una página web que parla sobre el manteniment dels insectes pal:  
http://www.botanical-online.com/animales/fasmidos.htm

Manteniment dels insectes pal: El Terrari (habitat temporal)

Manteniment dels insectes pal: El Terrari (habitat temporal)

Posem aigua en un pot petit per mantenir fresca la tija de l’heura, hem quedat que l’aigua la cambiarem quan la veiem bruta o pugem a la classe.Una altre questió imprenscindible és posar una mica de cotó a l’obertura del pot per evitar que s’ofeguin els animals.

Substituirem l’heura un cop a la setmana com a norma; encara que si la veiem molt seca o molt mossegada no dubtarem en canviar-la abans.

Amb aquests punts d’humitat creiem que podem ajudar als insectes a que la muda sigui més ràpida i més fàcil.

La ventilació del terrari hauria de ser més bona i hem solucionat això amb la col·locació d'una xarxa fina de nylon.

Per agafar un insecte pal ho farem sujectant pel tòrax ja que si l'agafem per les potes es poden desprendre d'elles com aestratègia de defensa.

                                                            Foto del nostre terrari

Curiositats sobre els Insectes Pal

CONTINUEM AMB LA NOSTRA INVESTIGACIÓ!!!

Donada l'extensió de les nostres observacions, adjuntem un enllaç al document creat.

¡¡ Esperem que us agradi!

PRESENTACIÓ GRUP (INSECTE PAL)

    Els terraris escolars agraden molt a l'alumnat, d'una banda perquè resulten entretinguts i de l'altra perquè els veuen com una forma d'aprendre a classe. Però, com els veuen els estudiants de magisteri? Les considerem activitats didàctiques o meres activitats lúdiques? Sabrem argumentar la nostra experimentació?

Per a nosaltres aquesta setmana comença un treball que ens donarà informació a partir de la nostra pròpia experimentació de l'eficiència d'aquests terraris en l'aprenentatge de l'alumnat de primària.

                                                                                     

 Quin nen no ha sentit curiositat pel món natural que l' envolta?

    El nostre grup opina que és important partir de la curiositat i l'entusiasme de l'alumnat de primària i que és positiu oferir a nens l'oportunitat d'explorar i observar els éssers vius que viuen en el seu entorn més pròxim. Els nens observen les plantes i els animals de l'entorn, així com d'altres éssers vius. A mesura que els van observant, reflexionen sobre les seves característiques, els seus comportaments, els seus canvis i les seves necessitats, i també sobre la manera en què aquests sobreviuen.

    A l'aula, els nens poden construir diferents terraris.

    Nosaltres ens centrarem en un habitat per l' Insecte Pal i per a això, procurarem adquirir, en primer lloc, el coneixement que ens proporciona la mestra, en segon lloc, el que obtenim en les nostres observacions de l'ambient exterior i en tercer lloc, les diferents fonts d'informació que ens envolten a fi de dissenyar l'hàbitat adequat que permeti la supervivència d'aquesta espècie.

    Així mateix, també pensem en les necessitats de les plantes i dels animals petits que habitaran en el terrari, i en la mútua dependència que existeix entre ells.

Presentació general de l'activitat en una suposada aula de primària

(Imaginem com la classe arribarà a tenir un Terrari)

    En aquesta seqüència, la classe fa una sortida a una zona, que pot ser o no propera a l'escola. Els nens comencen a explorar i a aprendre sobre un ambient que tornaran a visitar al llarg del curs. L'ideal seria que l'espai a recórrer fos el jardí de l'escola, un parc proper o una zona verda on hi hagués arbres i altres tipus de vegetació . No obstant això, no és necessari tenir a mà un parc perfecte ni una zona de jocs infantils plena d'arbres. En tot espai hi ha éssers vius. En aquesta seqüència, posariem l'èmfasi en l'observació; si observem sistemàticament, hi haurà molt a veure en qualsevol paratje. Durant la sortida, els nens fan us dels seus sentits per explorar i identificar tots els elements que puguin en aquest espai particular. Reflexionen sobre el que observen, intenten descriure-ho de la manera més detallada possible, i registren les seves observacions al quadern de ciències. Si és possible, serà escaient fer fotografies o filmar per després poder recrear la visita a l'aula.

    Els alumnes usen els seus sentits per observar, explorar i identificar tot el que puguin en l'espai visitat. Utilitzen dibuixos i paraules per enregistrar el que observen.