¡¡ MAX EL CARGOL !!

COMIAT CARGOLS

Aquesta és la nostra darrera entrada. Malauradament ja no ens queden més cargols per observar, se’ns han mort tots.

Tot i aquest fet, finalment, hem pogut respondre el gran misteri que ens portava de cap des de l’inici de la investigació. Hem comprovat que els cargols fan vida enfilats a algun lloc menys quan necessiten alimentar-se. Aquest comportament no és únic dels cargols!

Com a quedat plasmant a les nostres anteriors entrades al blog, el nostre estil d’actuació ha tingut en compte en tot moment la relació ésser/entorn.

Tenint en compte el marc teòric de referència que hem utilitzat a l’hora de realitzar la nostra observació, podem constatar, que ho hem dut a terme amb la intenció de:

-        Generar expectatives.

-        Fer-se preguntes.

-        Intentar esbrinar.

-        Imaginar allò què no es veu.

-        Reflexionar sobre el per què.

Aquesta experiència ens ha fet pensar que hem d’aprofitar el medi que ens envolta, ja que aquest és d’allò més enriquidor. Cada esdeveniment és una possibilitat enorme, o millor dit, una gran oportunitat que no podem desaprofitar.

Quan ens disposem a observar un ésser viu, qualsevol quin sigui d’ells, hem d’anar molt més enllà de la simple i còmoda contemplació passiva. Hem d’aprofitar cada moment per poder generar una relació alumne/ésser viu en continua construcció. Hem de saber traslladar l’emoció i l’atracció per un anhel d’indagació on el procés de construcció de coneixement sigui el més dinàmic i significatiu possible pels nostres futurs alumnes, atès que no hem de perdre mai de vista que ells són els veritables protagonistes en tot moment, abans, durant i després.

En definitiva, hem de construir un gran marc de relacions entre el pensament, l’acció dels nens i la comunicació. 

RESPIRACIÓ CARGOLS

Ens sentim investigadors! Que n’és d’entretingut observar els cargols, qui ens ho havia de dir que observar-los pogués ser tant interessant. Tot i anar cremant hipòtesi, els nostres interrogants segueixen oberts. Estem molt integrats i intrigats al mateix temps!

Hem provat de canviar la terra dels cargols per veure si era el detonant d’aquest misteriós comportament. No hem donat amb la clau, atès que els nostres cargols segueixen per les altures, enfilats. Que entremaliats, no ens donen cap pista per averiguar-ho!

Pensant, ha sortit una nova hipòtesis. S’enfilaran a les pedres? Hem decidit col·locar un parell de pedres grosses al terrari per veure què succeïa. Els cargols tenen la necessitat d’enfilar-se a algun lloc? S’enfilaran a les nostres pedres?

Pel que fa a l’altre camí d’observació, l’alimentació d’aquests, hem comprovat que els cargols no tenen cap mirament a l’hora de menjar l’escarola i la rúcula. No els importa aquest regust més amarg que tenen aquests dos vegetals. Què golafres!

Per altra banda, cada cop ens queden menys cargols al terrari, ja que cada quatre o cinc dies es mor algun que altre cargol. Quina deu ser la seva causa? Cada dia ens queden menys hipòtesis i, actualment, pensem que és a causa del seu cicle de vida. Quants anys tenen aquests cargols? Hem tingut la mala o bona sort d’agafar-los a la seva recta final de vida per així realitzar-nos més qüestions?

Un fet que hem pogut observar a causa d’un accident, ha estat la identificació del sistema respiratori dels cargols. Tot va sorgir arran de la substitució de la terra. A l’hora d’extreure els cargols, un es va precipitar fins al terra. Què poc hàbils que som! Aquest succés va causar el trencament d’una part de la closca del cargol. A l’observar els danys provocats vam notar com la seva cavitat pulmonar es feia visible a través de l’escletxa. S’inflava i es desinflava. Vam comptar que el nostre cargol respirava 3 o 4 cops per minut. Què tranquil en comparació a nosaltres!

A causa d’això vam indagar per Internet sobre la seva respiració. Vam aprendre que poden respirar de dues maneres; Pulmonar i cutània. La respiració pulmonar es fa a través d’un aparell respiratori format per una cavitat dins la closca que comunica a l’exterior amb un forat que li surt entre la closca i el peu al costat dret. La respiració cutània es porta a terme a través de tota la superfície.

Queda a l’aire. A la pròxima entrega comprovarem si necessiten enfilar-se a algun lloc.

MENYS CARGOLS...

Hola de nou!

Un cop realitzat les variants que ens vàrem plantejar sobre el comportament misteriós dels cargols  ens hem fixat que encara continuen a la part superior del terrari, tot i que hem regat molt menys la terra del seu nou hàbitat. Aquest fet ens demostra que l’abundància d’humitat no era la causa d’aquest estrany fenomen.

Ens està atacant la curiositat!!

Rumiant, ruminat, hem decidit canviar la terra, ja que creiem que el problema sorgeix d’aquí. Hem buidat el terrari i l’hem tornat a construir per veure el comportament que tenen els cargols que resten. Tornaran a pujar a la part superior del terrari? La resposta la sabreu a la següent entrada.

D’altra banda, també ens preocupa molt el fet que poc a poc els cargols es vagin morint. Suposem que deu anar relacionat amb el que hem explicat abans. Tenim l’esperança      que amb aquesta nova  instal·lació la mortalitat dins del terrari s’aturi. Per tal de seguir amb l’experimentació, i de pas contribuir a solucionar el problema, ja que l’aliment és un condicionant a tenir molt en compte, vàrem decidir canviar-lo. Vàrem passar de donar enciam per menjar, a donar escarola i rúcula.

Què succeirà? Es menjaran aquests nous aliments amb diferents sabors a l’enciam?

Seguirem informat…

Fins la pròxima!

EL CARGOL BOVER

Ja tenim la primera mala notícia, o millor dit, la primera gran oportunitat de reflexió. Ahir en arribar a casa i anar a observar com cada dia una estona el nostre terrari, ens vàrem donar compte que els cucs de terra estaven morts. Per què ha succeït? Què no hem fet bé? No era la nostra intenció, ja que aquesta mateixa tarda preteníem posar-los  amb els cargols en el terrari principal.

Tot el grup vàrem realitzar un petit col·loqui per qüestionar-nos quina era la raó per la qual havia succeït aquest contratemps. Van sortir diverses opinions al respecte:

-          Tenien poc aire atès que no hi havien suficients espais per respirar.

-          Al situar-los a prop del balcó, la temperatura del terrari va augmentar excessivament i la calor els va matar.

-          Tenien la terra poc humida dins del terrari.

-          No tenien prou menjar. S’havien acabat els nutrients de la terra.

Nosaltres desconeixem el perquè exacte, però creiem que es deu, en principal motiu,  a que no vàrem saber reproduir el seu medi natural d’una manera adient. Tots els animals que són extrets del seu medi sobreviuen? Aquí es confirma que hi ha una estreta relació entre l’ésser viu i el seu entorn. Fet que sense cap mena de dubte haurem de tenir en compte el dia de demà a les nostres aules.

Pel que fa als caragols, éssers vius principals del nostre estudi, ens hem donat compte d’un fet curiós. Per què sempre estan a la part superior del terrari? És normal? Nosaltres també hem tingut una petita conversa sobre aquest fet, i n’hem extret unes quantes possibles hipòtesis:

-          La terra té un excés d’aigua.

-          Per protegir-se d’altres depredadors estan acostumats a no estar arran de terra.

-          A l’estar enfilats, el seu metabolisme digereix millor els aliments.

-          Els cargols són molt polits i no els agrada conviure entre els seus propis excrements que hi ha al sòl.

 

Després d’una estona d’intercanvi d’opinions, hem optat per la primera hipòtesis. Per tant, hem decidit variar notablement la quantitat d’aigua que normalment afegíem. Si abans humitejàvem cada dia el terrari, a partir d’ara només ho farem dos cops per setmana.

Què passarà? Com ens ho trobarem d’aquí una setmana?

Ús mantindrem informats!

Responent unes preguntes que ens vàrem realitzar al principi, hem dut a terme la següent investigació per conèixer més el nostre animal i les seves habilitats.

Ens cridava molt l’atenció la funció de la baba, ja que és una característica de l’espècie i de ben segur que té una gran funcionalitat relacionada amb el seu desplaçament.

Primerament, ens vam informar sobre la teoria, i buscant buscant,vàrem veure un vídeo casolà molt rudimentari i a la vegada sorprenent que vam creure oportú dur a terme per verificar-ho, ja que sempre s’ha de contrastar tota informació.

Pot un cargol travessar una fulla d’afaitar per anar a buscar aliment? Com pot ser què no es talli?

 

La investigació l’efectuem per comprovar que la baba permet al cargol crear una capa protectora,  i d’aquesta manera no tocar mai a terra directament. Quins animals més llestos!

Un cop feta la investigació hem comprovat que la raó d’aquesta és certa. L’experiment ha estat un èxit!

Quins cargols més atlètics que tenim!

 Fins la propera.