Finalització de l'observació.

FINALITZACIÓ DE L’OBSERVACIÓ.

Ens agradaria fer una mirada enrere i explicar-vos què ha estat per nosaltres el treball dels éssers vius; què ens ha agradat, què hem après, què hem fet malament, com ens servirà com a futurs mestres...

Primerament, recalquem que mitjançant l’observació hem aprés molt més que si llegíssim qualsevol llibre de ciències. Observar un ésser viu implica pensar, plantejar-se preguntes, indagar i cerca informació, cooperació i discussió de grup, imaginar que passaria si, anticipar, imaginar situacions possibles...

En tot aquest temps hem après, per exemple:

• la cua dels capgrossos no cau, s’absorbeix per apoptosis de manera gradual
• alguns capgrossos tenen dents
• què és el Darwinisme i la selecció natural
• que les granotes són semi- aquàtiques i els capgrossos únicament aquàtics
• viuen amb la seva pròpia greixina
• el funcionament respiratori i el seu aparell de la granota i el capgròs
• l’evolució del capgròs i els seus canvis en la metamorfosi
• la putrefacció i falta d’oxigen a la peixera. Importància del canvi de l’aigua.

Entre d’altres...

No hem après únicament conceptes teòrics sinó que també ens hem plantejat qüestions personals sobre la responsabilitat de tenir un ésser viu, el valor del temps, l’evolució que patim tots els éssers vius (néixer, créixer, desenvolupar-se, reproduir-se i morir)...

Ens ha sobtat molt la cura que s’ha de tenir dels animals i el seu hàbitat. No podíem haver imaginat que en tan poc temps l’aigua arribaria a podrir-se i moririen dos dels nostres peixos i algun capgròs. Aquest fet però, va produir un diàleg molt important entre nosaltres i va marcar un abans i un desprès en el nostre treball. Al iniciar el procés estàvem més preocupades de la seva evolució que de parar-nos a observar i a fer-nos preguntes. La primera setmana parlàvem únicament de quant de temps faltava per a que fossin granotes, deixant de banda altres curiositats que teníem davant dels nostres ulls.

Va ser arrel de la putrefacció que vam canviar de mentalitat i vam decidir aprofitar aquella “desgràcia” com a oportunitat. Oportunitat de poder qüestionar-nos més preguntes, cercar més informació i començar de nou la nostra observació.

En molts moments ens hem desanimat perquè els nostres capgrossos creixien de forma lenta, però finalment, tots s’han convertit en granotes.

Com a anècdota, vam poder veure com el nostre peix supervivent es menjava els capgrossos morts. D’aquí van sorgir diferents punts de vista entre les components del grup sobre si treure els capgrossos morts de la peixera o deixar-los per a que el peix seguís alimentant-se...

Ens ha servit com a futures mestres per assabentar-nos de la gran importància de l’observació a l’aula de qualsevol ésser viu, que abans no ens ho havíem plantejat, encara que estem totes d’acord que un capgròs al poder veure la metamorfosi dona molt més joc que altra animal. Pensem que com a futures mestres de Coneixement del medi a les nostres aules serà inevitable tenir un ésser viu.

Aquest estudi és un model de ciència que ensenya a pensar, a fer, a comunicar, a regular i cooperar en interacció amb el grup. A més, els infants són els protagonistes del seus aprenentatges, i són ells, amb la guia de l’educador, els que van construint els seus coneixements.

Considerem que les classes de ciències més que assimilar els coneixements han de ser una manera de mirar els fenòmens amb els companys des de un pensament complex ja que el món és complex i canviant, igual que els éssers vius. Com afirmen Victòria Carbó, Teresa Pigrau, Rosa M. Taín: “Un dels avantatges més importants que ens pot aportar avui dia l’estudi dels animals és la construcció del d’ésser viu. Aquesta modelització ens ajuda a passar més fàcilment d’una visió de ciència estàtica, que ordena i classifica, a una visió de ciència dinàmica, que modelitza i transfereix.” 
 
En definitiva, observar un ésser viu a l’aula és una gran riquesa.

Pensem que hem adquirit la importància de l’observació dels éssers vius, i un bon exemple, és que una nena del col•legi de pràctiques de l’Audrey va portar un capgròs que estava fent el procés de metamorfosi que el seu pare havia agafat de la seva piscina després de portar mesos sense netejar-la, la mestra solament va ensenyar aquest animal als alumnes i no ho va treballar més. Quan l’Audrey ens ho va explicar molesta, tot el grup ens vam enfadar ja que després d’haver fet aquesta observació en primera persona ens assabentem de tots els coneixements que hem adquirit. 

Estem molt satisfetes d’aquest treball, encara ens falten moltes preguntes per respondre però estem segures que amb el pas del temps les descobrirem i recordarem aquest treball! Desitgem que hàgiu gaudit llegint les nostres entrades, igual que ho hem fet nosaltres durant tot el procés.

Gràcies, 

Olga; Marta; Judit; Mireia; Audrey.

I encara ens seguim qüestionant el perquè de moltes coses...

"On estan les cues dels nostres capgrossos que s'han caigut?" Ens vam preguntar ahir mentre xerràvem de la seva supervivència a les nostres mans.

"Potser s'han menjat la cua un cop els hi ha caigut" Vam pensar totes les components del grup. Per a nosaltres, el més lògic era que en aquesta metamorfosi se'ls hi caigues la cua i es quedés a la peixera. Es per això que ens va sobtar no veure cap cua i arribar a la conclusió de que se l'havien menjat.

Hem decidit investigar: què passa amb la cua? Realment se la mengen? Ha estat el peix o bé els capgrossos?

Mitjançant diferents fòrums d'internet vàrem veure el nostre dubte exposat. Estàvem TOTALMENT equivocades.
La cua dels capgrossos NO cau, l'absorbèixen per "apoptosis" (mort cel·lular controlada).
Així doncs, no és gens estrany que no es trobi cap cua per la peixera ja que aquesta es va absorvint de manera gradual.

Abans de saber la resposta, la nostra conversa anava derivant... "Si es mengen les cues hauran de tenir dents" afirmava una component del grup. "No crec, les cues son massa toves, potser es descomponen a l'aigua i van menjant les petites mol·lècules". "De veritat creieu que tenen dents? Són massa petits..."

Cercant informació sobre la nostra nova investigació hem trobat el següent:
Hi ha quatre tipus de boques segons si són omnivors, carnivors...

• "Tipo I: Los labios no posee dentículos ni picos queratinizados. Los espiráculos son dos. Aparecen en la familia Pipidae, por ejemplo.
• Tipo II: Las bocas son complejas, aunque no poseen picos queratinizados. Un solo espiráculo central. Se encuentran en la familia Microhylidae.
• Tipo III: Bocas queratinizadas, dentículos y picos. Un espiráculo central. Aparecen en Archaeobatrachia.
• Tipo IV: Bocas con dentículos y picos queratinizados. Espiraculo en el lado izquierdo. Típicos de familias como Hylidae, Ranidae o Bufonidae."

Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Renacuajo

Quin tipus de capgròs és el nostre? Suposem que és de tipus 1. Seguirem investigant...


D'altra banda, aquests dies també ens hem comunicat la nostra sorpresa de que el nostre peix segueix viu. "És tot un supervivent!" Inicialment vam comprar 3 peixos, dos dels quals van morir en menys d'una setmana. El nostre supervivent porta dos mesos viu, sense cap mena de cuidado especial (tot s'ha de dir). Rèiem dient que per selecció natural ha estat el peix més fort i és per això que hem parlat del Darwinisme i la selecció natural. (http://es.wikipedia.org/wiki/Selecci%C3%B3n_natural)
Ens ha semblat que és un tema molt interessant a tractar que podria sorgir a la classe amb els alumnes i seria adequat per treballar a cicle superior.

Fins la propera!

Els capgrossos continuen a casa!!!

Els nostres capgrossos continuen a casa d'una de les components del grup. Malauradament cada vegada ens queden menys capgrossos, de fet ara tenim 3 granotes i 1 capgròs.

Els capgrossos medeixen 2,5 cm aproximadament i es caracteritzaven per tenir la forma semblant a un peix i tenir una respiració pulmonar interna. Ara que han canviat la seva forma, medeixen 1 cm i es caracteritzen per tenir llargues potes, un cos curt, dits palmejats, ulls prominents i absència de cua. Les granotes tenen un estil de vida semi-aquàtic, a diferència dels capgrossos, que és aquàtic. Les granotes ara poden moure's fàcilment a terra, ja són capaces de saltar i escalar.

El procés de transformació dels capgrossos ha estat molt lent, més del que ens esperàvem, ens vam arribar a qüestionar si érem nosaltres que no fèiem bé la nostra labor; si estàvem creant un medi poc idoni per al procés de transformació de capgròs a granota...

De fet, amb l'experiència hem après que als nostres éssers vius els agrada viure amb la seva pròpia brutícia, sí, queda malament dir-ho així, però és del tot cert. Amb el pas dels dies ens hem adonat que els capgrossos es convertien més ràpid en granotes vivint amb la seva greixina. Aquesta qüestió ens ha plantejat més dubtes:

• Els capgrossos s'alimenten d'algues, però també de la seva porqueria?
• L'aigua bruta ajuda al procés de transformació de capgròs a granota?
• Es senten més còmodes si l'aigua està bruta?
• S'assembla més al seu medi natural aquesta aigua?

D'altres dubtes que ens hem plantejat durant la nostra observació són:

• Com és diferencia el sexe dels capgrossos?
• Tenen algun tipus de sentiment?

Durant aquesta setmana continuarem observant les nostres granotes i després hem acordat que ens les repartirem i ens les quedarem com a mascotes!!!!

Aspectes de tots els éssers vius

Aspectes de tots els éssers vius:

  

Els éssers vius segueixen un cicle vital com és néixer, créixer i desenvolupar-se, i morir. També, realitzen unes funcions vitals com nodrir-se, relacionar-se i reproduir-se. Depèn del lloc on viuen els animals influeix en la seva manera de realitzar les funcions vitals. 

Segons on viuen poden ser:

-          Animals aquàtics: els animals que viuen sempre a l’aigua.

-          Animals terrestres: els animals que viuen a fora de l’aigua.

-          Animals aeris: els animals que es passen una part volant. 

Per créixer i desenvolupar-se, necessiten nodrir-se, és a dir, alimentar-se, respirar i eliminar els residus.

Segons el seu aliment poden ser animals omnívors, aquells que mengen coses variades com carn i plantes; animals carnívors, aquells que mengen carn; per útlim, els herbívors, aquells que mengen vegetals.

Segons com neixen poden ser vivípars, ovípars i ovovivípars:

-          Utilitzem l’adjectiu vivípar per fer esment a la femella que procedeix a parir les seves cries en la fase de fetus ben desenvolupats. En altres paraules, l’animal vivípar és aquell el qual l’embrió es desenvolupa en el ventre matern, en una estructura especial que li permet rebre l'aliment i l'oxigen necessaris per créixer fins al moment del naixement.

-          Els ovípars es reprodueixen a través de la posada d'ous en el mitjà extern. El fetus completa el seu desenvolupament en aquest ou fins al moment de l'eclosió.

-          Els ovovivípars, finalment, són els animals que alberguen els ous en el seu interior fins a l'eclosió, que pot produir-se de forma immediata després de la posada o en un altre moment.

Tots els éssers vius necessiten aigua per viure.

Els animals utilitzen els sentits per obtenir informació del seu entorn i relacionar-se entre ells i amb el medi. Segons el lloc on viuen i la manera de viure, hi ha animals que tenen algun dels sentit molt més desenvolupat que els altres. Per exemple, les granotes i els gripaus el sentit més desenvolupat que tenen és la visió. Els seus ulls solen ser proporcionalment més grans en comparació de la grandària dels seus caps.

Dubtes.

Després de buscar informació hem pogut resoldre el nostre dubte de saber com respiren els capgrossos i les granotes.

Els éssers vius agafen l’oxigen gràcies a l’aparell respiratori i les cries d’ambifi (els capgrossos), com el peixos agafen l’oxigen de l’aigua amb les brànquies. Aquests tenen una respiració branquial. A diferència, dels ambifis adults (les granotes), a més de tenir respiració pulmonar, també agafen l’oxigen a través dels porus de la pell. Tenen una respiració cutània.

Hem observat que als capgrossos el primer que li comencen a sortir són les potes posteriors, i posteriorment li surten les davanteres. Quan li comencen a sortir les potes posteriors ja tenen respiració pulmonar. Encara que passin 5 o 10 minuts fora de l’aigua ja no moren. La seva respiració aleshores és tan branquial com pulmonar, pot respirar fora de l’aigua com dintre. Hem pesat a un parell, i una pesa 6 i l’altre 7. Hem buscat informació, per saber si tenen un pes correcte, i trobem que les granotes petites pesen entre 5 o 10 grams. Estem la mar de contentes!

Quan són granotes petites canvien la seva alimentació, comencen a ser depredadores. Els capgrossos al seu medi ambient s’alimenten de plantes però quan són granotes s’alimenten d’insectes i alguns altres animals que poden capturar.

La majoria de les granotes ingereixen aliments vius; el moviment dels insectes és el que realment les incita a menjar. La granota caça amb la seva llengua, la qual es troba recoberta d'una substància enganxosa que ajuda al fet que els insectes es quedin pegats.


• Com cuiden les cries les granotes?
Les granotes ponen molts ous en algun lloc que els sembla segur i els abandonen. Les cries, quan neixen, ja es valen per si mateixes.

• Les granotes són vivípars o ovípars?
Les granotes dipositen els ous a l'aigua, és a dir, són ovípars. De l'ou neix una larva anomenada capgròs, com ja sabem, amb un cap desproporcionat i una gran cua. En aquest període, l'animal no surt de l'aigua. Després perd la cua, desenvolupa les potes i surt de l'aigua convertida en granota, ja adulta.

• Mascle o femella?
Per saber si és mascle o femelles és veu als timpans, amb el que ells escolten. Els mascles a diferència de la femella ho té més desenvolupat, la femella ho té molt més petit.
Ens ha sobtat que les granotes s’inflen per fer-se sentir més grans com a resposta davant dels seus depredadors.

Vídeo interessant on trobem diversa informació sobre els capgrossos i granotes:

http://www.youtube.com/watch?v=THBbujHVpLo

Diferents preguntes que ens hem dut a terme: 

·         - Una de les funcions vitals dels éssers vius és reproduir-se i com ho fan les granotes o capgrossos?

·         - Com sabem si són mascles o femelles?

·         - Són animals omnívors, carnívors o herbívors?

·         - Tots els éssers vius necessiten aigua, els capgrossos o granotes veuen aigua també?

·         - Com cuiden les granotes les seves cries?

·         - Hi ha granotes venenoses? Com ho sabem?

·         - Les granotes són vivípars o ovípars?

·         - Com perd la cua?

Esperem poder resoldre totes les preguntes abans de finalitzar el nostre estudi sobre els capgrossos i els éssers vius.