divendres, 9 de desembre del 2011

Els éssers vius, tot un món per descobrir...


El món dels éssers vius és un món intens i enriquidor per treballar-lo a les escoles amb els infants. Aporta molta riquesa a les aules com també molts aprenentatges i nous coneixements per part del mestre i de l’alumne. Gràcies a aquest treball hem tingut l’oportunitat de tenir cura de tres granotetes (Hyla Cinerea) on hem estat observant-les durant uns mesos. Podem dir que hem après no només més coneixements i curiositats d’aquests amfibis tan interessants sinó que hem après a fer-nos preguntes, a observar, imaginar, a compartir i comunicar les nostres idees, opinions i coneixements amb els companys per fer una observació més enriquidora, hem interaccionat els uns amb els altres per fer aquest treball i entre tots hem adquirits nous coneixements que només es poden aconseguir a través de la pràctica. I ens agradaria citar una frase de Neus Sanmartí que podem trobar a l’article Un repte: millorar l’ensenyament de les ciències: “Sense observació, sense manipulació, no hi ha possibilitat d’aprendre ciència”. Quanta raó té aquesta frase!! Al llarg dels treballs a la Facultat relacionats amb les ciències experimentals ens adonem que la observació i experimentació són dos aspectes claus que s’han de tenir presents a l’hora d’aprendre ciències. A més a més, hem gaudit d’aquest treball i tenint cura de les granotes. Hem après molt de les granotes, de com es relacionen entre elles, hem observat com mengen i depenen d’altres éssers vius per sobreviure, hem observat la seva evolució amb el pas del temps així com els canvis que hi ha hagut a l’hàbitat que hem creat des del principi fins ara, hem comparat les característiques físiques amb altres granotes i éssers vius, hem conegut curiositats que no sabíem d’aquestes com per exemple com algunes granotes són verdes i d’altres tenen un color tan cridaner,... En definitiva, hem après molt d’aquests éssers vius i ens hem divertit realitzant aquesta experiència que esperem compartir algun dia amb els nostres alumnes a l’escola.

Gràcies a la realització d’aquesta experiència hem contestat molts dels interrogants que ens han sorgit de la curiositat i l’interès quan observàvem aquests amfibis. També hem après la importància del paper del mestre. De com aquest amb les seves preguntes obertes fa reflexionar als alumnes, els deixa que pensin, dubtin, que imaginin què passaria si..., com ho podem fer per... El mestre ha de plantejar enigmes, problemes... on els alumnes siguin ells mateixos qui trobin explicacions als fets. Com a futurs mestres, ens adonem de la importància de com realitzem les preguntes ja que aquestes són importants pel simple fet de fer que l’alumne pensi i reflexioni sobre allò que observa. Volem que els alumnes siguin els veritables protagonistes del seu aprenentatge.

Un dels altres aspectes que també trobem interessants és que els alumnes tinguin la iniciativa d’estudiar un ésser viu a partir d’una situació espontània. Trobem claus la curiositat i l’interès de l’alumnat a l’hora de treballar un ésser viu a l’aula i, entre tots dur a terme un aprenentatge significatiu i motivador.

També volem destacar la importància de treballar interdisciplinarment amb altres àrees. La importància de l’educació artística, de representar plàsticament allò que observem, què està passant o què passaria, entre d’altres. Hem de potenciar la capacitat d’imaginar dels alumnes, la creativitat, les emocions... ja que els sentiments i les emocions són aspectes que s’han de tenir en compte a l’aula. Valorar i sentir, dos paraules que estan presents a l’hora d’aprendre ciències. Així que la ciència i l’art, dues disciplines que estan molt lligades entre si i que hem de treballar interdisciplanariament a l’escola.
No volem acabar sense esmentar que el fet d’observar les nostres granotes i d’anar plantejant-nos qüestions sobre aquestes, ens ha portat a treballar amb més recursos i anar més enllà de la nostra observació. Hem cercat informació a llibres, a Internet, d’algunes experiències que també han dut a terme experiències amb éssers vius, dels coneixements dels companys... No només ens hem centrat en un recurs sinó que gràcies a d’altres recursos hem pogut contestar la major part de les nostres qüestions.
Aquest és un dels altres aspectes que s’ha de tenir en compte amb els alumnes, la importància de treballar amb més recursos i eines a l’aula per tal de contestar els nostres interrogants.

Com a futurs mestres, encara ens sorgeixen moltes més preguntes que esperem que siguin respostes en un futur amb els infants a l’escola. També esperem poder compartir aquesta experiència tan magnífica i interessant com és tenir cura d’un ésser viu a l’aula i anar aprenent dia rere dia a través de l’experiència.

Per acabar dir que ens ha sorprès de com els éssers vius, un tema rellevant de treballar a les escoles, doni tant de joc. Això ho hem comprovat a mesura que realitzàvem el nostre treball. Nosaltres hem investigat, hem après de les altres experiències dels companys, hem adquirit nous coneixements i aprenentatge molt significatius, hem aplicat els aspectes teòrics amb la pràctica,... i el que és més important, entre tots hem compartit diferents sabers fent d’aquest treball una experiència molt gratificant i enriquidora. 

diumenge, 4 de desembre del 2011

Les gambes d'en Joan!

Degut a que el programa que vàrem fer servir per fer el conte no es pot compartir, a continuació, us deixem el link.

http://www.storyjumper.com/book/index/3656222/Les-gambes-d-en-Joan-

divendres, 2 de desembre del 2011

Croac, croac!

Aquí us deixem el nostre conte que tracta sobre les granotes i es titula CROAC, CROAC!

Esperem que us agradi!


Croac, croac!
View more presentations from martavsoto

dimecres, 30 de novembre del 2011

Finalització de l'observació.

FINALITZACIÓ DE L’OBSERVACIÓ.

Ens agradaria fer una mirada enrere i explicar-vos què ha estat per nosaltres el treball dels éssers vius; què ens ha agradat, què hem après, què hem fet malament, com ens servirà com a futurs mestres...

Primerament, recalquem que mitjançant l’observació hem aprés molt més que si llegíssim qualsevol llibre de ciències. Observar un ésser viu implica pensar, plantejar-se preguntes, indagar i cerca informació, cooperació i discussió de grup, imaginar que passaria si, anticipar, imaginar situacions possibles...

En tot aquest temps hem après, per exemple:

• la cua dels capgrossos no cau, s’absorbeix per apoptosis de manera gradual
• alguns capgrossos tenen dents
• què és el Darwinisme i la selecció natural
• que les granotes són semi- aquàtiques i els capgrossos únicament aquàtics
• viuen amb la seva pròpia greixina
• el funcionament respiratori i el seu aparell de la granota i el capgròs
• l’evolució del capgròs i els seus canvis en la metamorfosi
• la putrefacció i falta d’oxigen a la peixera. Importància del canvi de l’aigua.

Entre d’altres...

No hem après únicament conceptes teòrics sinó que també ens hem plantejat qüestions personals sobre la responsabilitat de tenir un ésser viu, el valor del temps, l’evolució que patim tots els éssers vius (néixer, créixer, desenvolupar-se, reproduir-se i morir)...

Ens ha sobtat molt la cura que s’ha de tenir dels animals i el seu hàbitat. No podíem haver imaginat que en tan poc temps l’aigua arribaria a podrir-se i moririen dos dels nostres peixos i algun capgròs. Aquest fet però, va produir un diàleg molt important entre nosaltres i va marcar un abans i un desprès en el nostre treball. Al iniciar el procés estàvem més preocupades de la seva evolució que de parar-nos a observar i a fer-nos preguntes. La primera setmana parlàvem únicament de quant de temps faltava per a que fossin granotes, deixant de banda altres curiositats que teníem davant dels nostres ulls.

Va ser arrel de la putrefacció que vam canviar de mentalitat i vam decidir aprofitar aquella “desgràcia” com a oportunitat. Oportunitat de poder qüestionar-nos més preguntes, cercar més informació i començar de nou la nostra observació.

En molts moments ens hem desanimat perquè els nostres capgrossos creixien de forma lenta, però finalment, tots s’han convertit en granotes.

Com a anècdota, vam poder veure com el nostre peix supervivent es menjava els capgrossos morts. D’aquí van sorgir diferents punts de vista entre les components del grup sobre si treure els capgrossos morts de la peixera o deixar-los per a que el peix seguís alimentant-se...

Ens ha servit com a futures mestres per assabentar-nos de la gran importància de l’observació a l’aula de qualsevol ésser viu, que abans no ens ho havíem plantejat, encara que estem totes d’acord que un capgròs al poder veure la metamorfosi dona molt més joc que altra animal. Pensem que com a futures mestres de Coneixement del medi a les nostres aules serà inevitable tenir un ésser viu.

Aquest estudi és un model de ciència que ensenya a pensar, a fer, a comunicar, a regular i cooperar en interacció amb el grup. A més, els infants són els protagonistes del seus aprenentatges, i són ells, amb la guia de l’educador, els que van construint els seus coneixements.

Considerem que les classes de ciències més que assimilar els coneixements han de ser una manera de mirar els fenòmens amb els companys des de un pensament complex ja que el món és complex i canviant, igual que els éssers vius. Com afirmen Victòria Carbó, Teresa Pigrau, Rosa M. Taín: “Un dels avantatges més importants que ens pot aportar avui dia l’estudi dels animals és la construcció del d’ésser viu. Aquesta modelització ens ajuda a passar més fàcilment d’una visió de ciència estàtica, que ordena i classifica, a una visió de ciència dinàmica, que modelitza i transfereix.” 
 
En definitiva, observar un ésser viu a l’aula és una gran riquesa.


Pensem que hem adquirit la importància de l’observació dels éssers vius, i un bon exemple, és que una nena del col•legi de pràctiques de l’Audrey va portar un capgròs que estava fent el procés de metamorfosi que el seu pare havia agafat de la seva piscina després de portar mesos sense netejar-la, la mestra solament va ensenyar aquest animal als alumnes i no ho va treballar més. Quan l’Audrey ens ho va explicar molesta, tot el grup ens vam enfadar ja que després d’haver fet aquesta observació en primera persona ens assabentem de tots els coneixements que hem adquirit. 


Estem molt satisfetes d’aquest treball, encara ens falten moltes preguntes per respondre però estem segures que amb el pas del temps les descobrirem i recordarem aquest treball! Desitgem que hàgiu gaudit llegint les nostres entrades, igual que ho hem fet nosaltres durant tot el procés.


Gràcies, 


Olga; Marta; Judit; Mireia; Audrey.